El principi d’autonomia al·ludeix al dret del pacient de decidir per si mateix sobre els actes que es practicaran en el seu propi cos i que afectaran de manera directa o indirecta la seva salut, la seva integritat i la seva vida.
El consentiment informat (CI) és la conformitat lliure, voluntària (sense coacció) i conscient d’un pacient, manifestada en ple ús de les seves facultats i després de rebre la informació adequada, perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut. Deontològicament és un deure professional informar i sol·licitar el consentiment per a qualsevol actuació a un pacient per respecte a la seva dignitat, llibertat d’elecció i autonomia.
Per regla general, aquest consentiment es dona verbalment. S’haurà de donar per escrit en els casos d’intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics invasius i, en general, quan es duen a terme procediments que comporten riscos i inconvenients notoris i previsibles, susceptibles de repercutir en la salut del pacient.
El metge o metgessa responsable del pacient és qui l’ha d’informar. Quan el consentiment informat es dona en un equip multiprofessional, el metge/metgessa referent o el que farà la prova especifica és qui hauria d’informar el pacient, però s’ha de destacar el paper d’infermeria en ajudar al procés de comprensió de la informació del consentiment informat. El CI és un procés que comença amb la indicació mèdica d’un tractament, la comunicació de la informació completa, l’avaluació de la comprensió del mateix, i finalment l’aclariment de dubtes i el registre en un document escrit. Habitualment, és un procés de comunicació d’equip .
Tanmateix, quan el pacient manifesta expressament que no vol ser informat, caldrà respectar la seva voluntat i fer-ho constar documentalment. Com també respectar el dret d’un pacient informat a revocar el consentiment i/o a rebutjar el tractament o prova. Està en el seu dret, encara que ens generi un distrès moral als professionals.
El document de consentiment informat acredita l’autorització del pacient amb coneixement dels riscos o conseqüències de l’acte mèdic, així com el compliment de l’obligació d’informar i de no tractar cap pacient sense la seva autorització prèvia, excepte quan hi hagi un risc greu per a la salut pública i una situació d’urgència greu que no permeti retards.
El document ha de contenir informació suficient sobre el procediment de què es tracta, per estar indicat en el seu cas, i sobre els seus riscos, alternatives i possibilitat de rebuig i revocació. Ha d’estar redactat en un llenguatge com més clar millor. Ha d’afavorir la comprensió del procediment proposat, dir en què consisteix, les alternatives possibles, l’oportunitat i els resultats esperats (amb beneficis, seqüeles i riscos), per tal d’arribar a una decisió d’acceptació o de rebuig.
La informació lliurada al pacient ha de garantir que aquest comprèn i accepta el procediment mèdic i els seus riscos potencials amb antelació suficient. A vegades és d’ajuda donar anticipadament d’un full d’informació del procediment i/o tractament a més del propi document del CI.
Per respectar el principi d’autonomia s’ha de oferir i permetre al pacient llegir el CI anticipadament i explicar-li tota la informació que hi consta escrita (en què consisteix la prova o intervenció, perquè s’ha de fer en el seu cas, quins són els possibles efectes adversos o complicacions), confirmar que el pacient ha entès la informació donada, demanar-li si té algun dubte, i finalment explicar-li que pot rebutjar signar o fer-se la prova o el dret que té a fer-ho.
Ramon Rafat Sellarès
cap clínic d’Urgències i membre del Comitè d’Ètica Assistencial d’Althaia