Actualment la medicina està altament tecnificada, és complexa i per atendre una sola persona malalta a vegades és necessari un equip multidisciplinari, amb risc de provocar inconvenients, a vegades notoris, a les persones.
Equivocar-se és humà, però no aprendre dels errors és una negligència ètica. És un deure professional i de les organitzacions vetllar per mitigar els errors amb formació, planificació i establint cultures de seguretat i ètiques.
Una màxima hipocràtica és primun non nocere que vol dir: ‘Primer de tot, no facis mal’.
Recomano en aquest sentit la lectura del Dr. Henry Marsh, “Ante todo no hagas daño”, escrit per un neurocirurgià britànic que després d’una dilatada carrera professional explica de primera mà com a vegades ens equivoquem en medicina i com aquestes situacions poden arribar a afectar tan les persones ateses com els professionals.
L’esdeveniment advers es defineix, com aquell problema que sorgeix a la pràctica mèdica com a dany “col·lateral” i que pot causar perjudicis a les persones ateses (és un problema que hem induït amb la nostra assistència).
Actualment, en el cas del nostre hospital, la conducta correcta és diagnosticar l’incident i notificar-ho a la Comissió de Seguretat (es pot fer a través de l’ETM entrant a la Comissió de Seguretat).
La Comissió de Seguretat s’encarrega de fer una anàlisi sistemàtica per tal d’esbrinar quins han estats els factors (a vegades dependents dels professionals, ambientals, del sistema sanitari, de les persones ateses …etc.) que han contribuït a que es donés l’esdeveniment advers i posar mitjans de millora per evitar que torni a donar-se el cas, és el que vindria a ser una prevenció prospectiva del dany.
En medicina, això és molt important perquè tenim el deure de fer el millor per a les persones (beneficència) tot indicant tractament i procediment, però també tenim l’obligació de vetllar per no incórrer en riscos innecesaris o provocar mals (no maleficiència).
L’activitat sanitària no és inoqüa, i cal valorar molt bé el risc/benefici de tots els procediments-tractaments, tot indicant els procediments i tractament sota el paradigma de la medicina basada en l’evidència però també atenent als valors i preferències dels pacients.
Quan es produeix un esdeveniment advers, l’actitud ètica correcta és proposar immediatament una solució a la situació en benefici del pacient, tot informant el pacient i/o família del que ha succeït (dret d’autonomia del pacient a tenir la informació), amb una actitud de respecte, escolta activa, honestedat i demanant disculpes per l’incident succeït (empatia).
Cal un bon suport a les persones afectades pels esdeveniments adversos, però també als professionals implicats (segones víctimes), dins un marc de cura i suport als professionals.
Un bon professional guareix les persones però també prèn vigilància i responsabilitat davant els problemes i cerca millores contínues a la seva pràctica assistencial.
Vetllar per a la seguretat del pacient és un deure ètic i deontològic dels professionals i de les institucions sanitàries, i millora la qualitat assistencial i l’excel·lència de la nostra institució.
Olga Rubio Sanchiz
Metgessa Intensivista. Unitat de Cures Intensives
Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial