El sentit del tacte ens permet conèixer la forma, la mida i la textura dels objectes, a més de sentir el fred, la calor, la pressió i el dolor.
En la pell es perceben els estímuls externs a través de les terminacions nervioses que, amb l’ajut del cervell, és on arriba aquesta informació, processant-la, reconeixent-la, associant-la i, seguidament, l’organisme prèn una determinada acció. Per exemple, quan toquem aigua calenta, a través dels receptors de la pell s’envia un senyal al cervell que farà que apartem la mà per no cremar-nos.
Encara que el sentit del tacte està a la pell, i per tant, a tot el cos, no totes les parts del nostre cos són igual de sensibles. Amb els dits o amb els llavis podem reconèixer millor la textura d’un objecte que no pas amb la pell dels genolls, com les mans i els llavis suporten el fred molt millor que d’altres parts del cos.
El tacte és el primer sentit que es forma en la vida fetal, sobre la setena setmana.
El nadó aprèn sobre el món a través d’aquest sentit, ja que la vista i l’oïda encara estan en desenvolupament. Científics nord-americans han descobert que els nadons que han rebut més afecte a través de la pell, guanyen pes més ràpidament i tenen menys possibilitat de malaltia. A més a més, el contacte “pell amb pell” té un efecte calmant.
El tacte també ens ajuda en la comunicació no verbal per expressar diferents emocions, com per exemple, amor, alegria, gratitud, compassió, tristesa, rebuig…
En humans, aquest sentit és necessari per al desenvolupament emocional. A nivell hospitalari es poden donar situacions on s’ha de transmetre informació no desitjada o de tractaments dolorosos al pacient i familiars, en aquests casos, si el personal sanitari està a prop informant, escoltant, i puntualment amb el contacte fent saber que estàs allà, al pacient li disminuirà l’estat d’angoixa, el sentiment de preocupació i crearà un ambient més relaxant. També es poden donar aquestes situacions durant el post-tractament, facilitant que la recuperació sigui més ràpida.
La superfície del cos humà es de dos metres quadrats, per tant, tenim una gran àrea per tocar, sempre des del respecte i valorant la persona que tenim davant.
Inconvenientment, avui en dia utilitzem més el sentit del contacte amb el teclat de l’ordinador i telèfon que no pas amb les persones. Si reflexionem, totes dues hi poden conviure perfectament i així potenciar l’efectivitat de l’assistència sanitària.
Imma Mosella i Renata Habdas
Infermeres servei de diàlisi d’Althaia