El mes passat, en el post, vam parlar sobre quins eren les begudes més recomanables per als nens. Va guanyar l’aigua per golejada, a excepció de l’època de la lactància materna exclusiva o fórmula adaptada.
Ara ja ho tenim clar, si tenim set cal beure aigua. Però a vegades ens sorgeixen alguns dubtes sobre l’aigua. Intentarem respondre a algunes preguntes freqüents que ens feu a la consulta.
Un infant ha de beure una determinada quantitat d’aigua?
Moltes vegades quan es parla d’hàbits saludables, s’inclouen quantitats concretes d’aigua. A vegades són 5 gots, a vegades 8, altres vegades 1 litre i altres vegades 2. La realitat és que no existeix una quantitat definida que haguem de beure. El millor indicador de la quantitat d’aigua que hem de beure és la set. Si tenim set cal beure.
Si bé és cert, que existeixen algunes situacions que generen deshidratació, com podrien ser els vòmits o les diarrees, en aquests casos, sí que és important oferir aigua en funció dels líquids que perdem. En aquests casos el pediatre us indicarà quines pautes cal seguir.
I els nens esportistes?
El mateix, han de beure en funció de la set ja que el cos té els sistemes de regulació suficients per a estimular la set quan fem esport.
I què fem en el cas dels bebès?
Fins als 6 mesos els bebès s’alimenten de llet materna a demanda o de fórmula adaptada. En tots dos casos el component principal és l’aigua, per la qual cosa no necessiten que els donem aigua extra.
Ara bé, quan s’inicia l’alimentació complementària, sí que pot oferir-se aigua en un got perquè el lactant begui en funció de la seva set.
Els infants poden beure aigua de l’aixeta?
Doncs sí, és totalment segura sempre que sigui potable. Està tractada perquè desapareguin tots els microorganismes que podrien ser nocius per al nostre organisme. Aquest tractament es realitza entre altres amb clor. Aquest argument s’utilitza moltes vegades per a demonitzar a l’aigua de l’aixeta, però les quantitats de clor que porta l’aigua estan regulades per llei i són totalment segures per a la salut. A més, és precisament el clor el que fa encara més segura l’aigua ja que és un gran desinfectant a dosis molt petites.
Comentarem també aquí que els biberons poden preparar-se amb aigua de l’aixeta si existeix control sanitari de l’aigua per al consum humà, control que sí que existeix al nostre país.
Un altre argument utilitzat sovint és la duresa de l’aigua, és a dir, la quantitat de calci i magnesi que té l’aigua. Això no és perjudicial per al nostre organisme, ja que s’ha estudiat que aquest calci i magnesi de l’aigua ajuda a mantenir l’equilibri d’ions en el nostre cos. Per això no és recomanable utilitzar gerres ni altres mecanismes per a estovar l’aigua.
És cert que la duresa de l’aigua pot influir en el sabor, si bé és cert que aquí a Catalunya, la majoria de les aigües té una duresa situades dins dels valors de correcta tolerància al sabor.
No hem d’oblidar en aquest punt que beure aigua de l’aixeta, a més de saludable, és sostenible, ja que reduïm considerablement la quantitat d’envasos de plàstic així com tota la despesa que implica fabricar aquests envasos.
És bo beure aigua crua o aigua de mar?
Últimament s’ha posat de moda l’aigua crua, és a dir, l’aigua obtinguda directament d’una deu sense que es filtri ni es tracti químicament. Se li atribueixen beneficis per a la salut que no han estat demostrats científicament. El que sí que tenim clar és que podrien ser perjudicials ja que al no tenir el tractament que requereix l’aigua potable podria estar contaminada amb microorganismes que viuen de manera natural en l’aigua i que poden ser nocius.
També podem trobar algunes tendències a internet que ens recomanen beure aigua de mar, al·legant en l’aigua crua suposats beneficis que no estan provats. En aquest cas podria ser perjudicial ja que el seu alt contingut de sal podria portar-nos a patir deshidratació.
I si per a fer-la més apetible li afegim sabor?
ULL! En el mercat hi ha moltes opcions d’aigües aromatitzades, saboritzades, ensucrades o edulcorades. A efectes pràctics es poden equiparar als refrescos que, com comentem en el post anterior, no són gens recomanables i el seu consum hauria de ser molt limitat.
Podríem resumir tot aquest post en: si els nens tenen set, que beguin aigua de l’aixeta (sempre que sigui potable).