Els probiòtics són microorganismes vius que tenen un benefici sobre la salut si s’administren en la quantitat adequada.
Des de principis del segle XX que ja es sospitava que existien però no va ser fins l’any 1965 que s’anomenen probiòtics com a tal.
Formen part de la microbiota i es troben sobretot a l’intestí. Per això també s’anomenen coloquialment “flora intestinal” tot i que aquesta inclou d’altres microorganismes.
Els probiòtics han d’estar en equilibri amb altres microorganismes que poden causar malalties. Si aquest equilibri es trenca, podem tenir problemes sobretot gastrointestinals.
Per tant, si apareixen aquestes alteracions, pot ser beneficiosa l’aportació externa de probiòtics.
Per a que un microorganisme es pugui considerar probiòtic ha de complir uns requisits: ser d’origen humà, no produir malalties, no ser tòxic, ser prou resistent per suportar l’àcid gàstric i la bilis, poder-se enganxar i viure a l’intestí, produir substàncies beneficioses i ajudar al cos en la resposta immunitària.
Els probiòtics es poden trobar en alguns aliments com el iogurt o en forma de medicaments.
La gran majoria de probiòtics s’engloben en les espècies Lactobacillus i Bifidobacterium però també n’hi ha d’altres com Saccharomyces.
Per a caracteritzar adequadament un probiòtic calen 3 cognoms: gènere, espècie i soca. Per exemple: Lactobacillus (gènere) reuteri (espècie) DSM17938 (soca).
Els efectes d’un determinat probiòtic són específics de soca, depenen de la dosi i són vàlids només per a la indicació concreta que s’especifiqui.
Concretament, en Pediatria, s’ha demostrat que els probiòtics són útils en:
- Tractament de la diarrea aguda infecciosa, sobretot de causa vírica, especialmente per Rotavirus. Quins? Lactobacillus rhamnosus GG, Saccharomyces boulardii, Bifidobacterium lactis i Lactobacillus reuteri DSM 17938. L’efecte que tenen és escurçar la durada de la diarrea 1 dia aproximadament.
- Prevenció de la diarrea associada a antibiòtics. Quins? Lactobacillus rhamnosus, Lactobacillus reuteri i Saccharomyces boulardii.
També s’ha vist que poden ajudar en la prevenció de l’enterocolitis necrotitzant dels prematurs i en alguns casos de malaltia inflamatòria intestinal (pouchitis) i s’està estudiant el seu possible benefici en moltes altres malalties com el còlic del lactant, la síndrome de l’intestí irritable, l’erradiació de l’Helicobacter pylori, la intolerància a la lactosa, el sobrecreixement bacterià, el restrenyiment funcional, la dermatitis atòpica…
En resum, els probiòtics poden ser útils en alguns casos però sempre especificant-ne el tipus, la dosi, la durada i la indicació. No ens deixem guiar pel màrqueting publicitari!