El dolor abdominal és una consulta molt freqüent a Pediatria i afecta sovint la qualitat de vida de pares i fills. Però no tots els “mal de panxa” són iguals!
Els pediatres diferenciem entre dos tipus de dolor abdominal: orgànic si té una causa clara i un tractament específic o funcional/recurrent si d’entrada no té causa ni tractament concrets.
I és d’aquest últim grup del que volem parlar, els Trastorns funcionals gastrointestinals relacionats amb el dolor abdominal, nom amb el qual es va definir pels experts l’any 2006 a Roma. Dins d’aquests trastorns s’inclouen la dispèpsia funcional, la síndrome de l’intestí irritable, la migranya abdominal i el dolor abdominal funcional com a tal.
El dolor és causat per una alteració de l’eix cervell-intestí. Es creu que hi ha una reactivitat intestinal anormal (hipersensibilitat), un augment de la motilitat i la permeabilitat intestinals, una alteració de la flora bacteriana i fins i tot una inflamació microscòpica en resposta a estímuls com els aliments, la digestió, una infecció o l’estrès. Sembla que hi influeixen factors genètics, ambientals i psicosocials. És a dir, hi ha persones que viuen com a “dolor” alguns símptomes que altres no.
Afecta més a nenes que a nens, de més de quatre però sobretot de més de vuit anys d’edat. Sovint s’acompanya de dolor en altres localitzacions, sobretot “mal de cap” i s’associa a “nervis” o ansietat. El dolor acostuma a aparèixer una o més vegades cada setmana durant dos o més mesos. El diagnòstic es basa en les característiques del dolor, l’exploració de l’abdomen i s’han de descartar símptomes i signes d’alarma. No sempre s’han de fer proves a aquests nens.
Com a tractament no hi ha cap fàrmac específic ni cap dieta d’exclusió concreta que curi el dolor abdominal recurrent.
El tractament consisteix en la teràpia conductual cognitiva en forma de reforç positiu. És a dir, s’ha de tranquil·litzar al nen i la família i explicar-los que és un dolor real però no és cap malaltia greu i han d’aprendre a conviure amb el dolor, ha de seguir fent les activitats que faria. Fins i tot hi ha un programa informàtic de tractament psicològic online per a aquests casos, el DARWeb.
S’ha d’evitar l’etiqueta d’alteració psicològica perquè sabem que en gran part no ho és.
En alguns casos poden ser útils els probiòtics, en d’altres, fàrmacs concrets que pauta el pediatre i en d’altres pot anar bé la medicina complementària.
Tot i l’ús de tractaments, el dolor pot persistir en diversos casos en l’edat adulta.