La “mort” és una paraula tabú en la nostra societat actual, en la que s´amaga o es nega, especialment als nens i adolescents, sense tenir en compte que, quan aquesta pèrdua arriba, el nen es troba com un nàufrag enmig del dolor i la incertesa.
La mort i la pèrdua formen part de la nostra existència quotidiana i és un fet que tots haurem de viure al llarg de les nostres vides.
Protegim els nens quan els en parlem i alhora els ajudem a elaborar el concepte de mort segons el seu desenvolupament.
Des de petits fan preguntes sobre la mort i la tenen present en les seves vides: en els contes, dibuixos animats, converses dels adults…
Fan preguntes d´una manera peculiar, quan menys t´ho esperes.
Al nen li interessa la teva resposta i la teva actitud quan el contestes, perquè d’aquesta manera intuirà si es pot parlar amb tu d’aquest tema o no.
Si hi ha hagut una mort a la família, el nen sabrà que ha passat una cosa greu perquè veurà que la nostra actitud no és la de costum. Estarem tristos, tensos ,plorarem…i és important que ho vegi (sempre que sigui una situació controlada) perquè així, li donarem eines per entendre el què ha passat, si no, emplenarà els buits d´informació amb la seva imaginació.
Els nens, entenen la mort d´una manera molt diferent que els adults, depenent de la seva edat.
- El nen menor de 3-4 anys, no és capaç d´entendre que la mort és definitiva. És un tema que no es planteja i poden preguntar sense angoixa: i tu quan et moriràs?
- Entre els 4 i els 6 anys, ja s´interessa i fa preguntes sobre la mort i vol respostes senzilles. Ell pensa que la mort és reversible i l´associa a no moviment (dormir). El dolor de la separació és viu, pateix i troba a faltar. En aquesta edat pot pensar que l´han abandonat de manera voluntària i sentir ràbia vers el qui ha mort. En aquesta edat és important que els facilitem que comparteixin les emocions, que facin preguntes i que participin en les converses familiars.
- Entre els 6 i 9 anys són capaços de tenir coneixement sobre el cicle vital dels éssers vius i saben que acaba amb la mort i que aquesta és definitiva. Poden sentir una angoixa definida en les coses quotidianes per la mort dels pares. És important deixar que parlin i escoltar, oferir tranquil·litat i coherència.
- Entre els 10 i 12 anys, entendre que els altres es morin, els porta a descobrir que també un mateix pot morir. Poden no ser conscients de com els afecta el seu dol. En aquesta edat és important estar disponibles i respectar que vulguin estar sols. Respondre amb paraules senzilles el que vulguin saber. Poden presentar una tristesa intermitent, són capaços de riure i jugar.
- En l´adolescència la mort intensifica la pressió que com adolescents estan sentint mentre afronten el futur, incrementa el seu estat emocional agitat i pot conduir a conductes límit (tòxics, sexualitat …)
Com parlar amb el teu fill de la mort d´algú proper?:
-Fer-ho el més aviat possible. A poder ser abans que passi, si es tracta d´un fet imminent. Ell també se n´ha de fer la idea.
-Amb paraules senzilles i clares, deixant-li clar que és una situació definitiva.
-Respecta la seva manera de reaccionar: els nens moguts reaccionen amb inquietud i els nens sensibles amb plors. Un nen que normalment no plora, segurament tampoc ho farà ara.
-La millor manera de parlar amb el teu fill és escoltant-lo amb les orelles, els ulls, la pell..
-El nen necessita dues coses per a fer preguntes: la primera és sentir que es pot parlar de la mort amb la família i que no passarà res, que pot expressar els seus sentiments; la segona és saber que si et parla de la seva pena, no augmentarà la teva.
-Facilita l´expressió dels seus sentiments. Ajuda´l a posar nom a les seves emocions.
-Digues-li la veritat, per tal de donar-li seguretat i confiança. Contesta a les seves preguntes, encara que les faci de forma repetida i si no ho saps digues-li que no ho saps.
-Si el familiar ha mort d´una malaltia, digues-li quina és en concret i que algunes malalties greus no es poden curar, per tal d´evitar que cada vegada que ell agafi un refredat s´angoixi. També és convenient de dir-li que ell/ella també ha lluitat, que no pensi que ha marxat de forma voluntària.
-Ajuda´l a pensar i a preparar-se davant les possibles preguntes dels seus amics. No oblidis que saber què dir és menys important que ser capaç d´estar amb ell.
Els nens només necessiten que creguem en ells i que els ajudem. Per tant és important que els donem recursos i eines per a poder lluitar, tirar endavant i superar les adversitats que es trobaran al llarg de la seva vida.
Font d’informació: http://www.educat.cat/bloc/?p=2351