L’ictus, sovint conegut com embòlia, feridura, “derrame” o trombosi, continua sent una de les principals causes de discapacitat i mortalitat al nostre entorn. Però, què sabem realment sobre aquesta afectació cerebral i com podem evitar-la? En aquest article volem donar resposta a aquestes preguntes de manera clara i entenedora, amb la voluntat d’apropar la salut a tothom.
Quan parlem d’ictus, ens referim a una interrupció sobtada del flux sanguini cap al cervell. Aquesta pot ser causada per un coàgul que tapa una artèria (és l’anomenat ictus isquèmic, el més freqüent) o per una hemorràgia cerebral (ictus hemorràgic). En qualsevol dels casos, la falta d’irrigació fa que les cèl·lules del cervell comencin a morir en qüestió de minuts, amb conseqüències sovint greus per a la mobilitat, la parla o la capacitat de comprensió. A Catalunya, l’ictus continua sent una de les principals causes d’ingrés hospitalari, tot i que la mortalitat s’ha reduït en els darrers anys gràcies als avenços mèdics i a la detecció precoç.
Ara bé, es poden evitar?
Existeixen molts factors de risc que hi intervenen en l’aparició d’un ictus. Per exemple, persones que pateixen de pressió arterial elevada, una diabetis mal controlada, el colesterol alt, o tenen arrítmies com la fibril·lació auricular, tenen major risc. També l’estrès mantingut, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol i portar una vida sedentària poden contribuir a desestabilitzar el sistema vascular. Prendre consciència i actuar sobre aquests aspectes pot marcar la diferència.
També existeixen factors de risc que no es poden controlar, com l’edat (el risc es duplica cada dècada a partir dels 55 anys), el sexe, els antecedents familiars o certes malalties preexistents. Però conèixer aquests factors de risc pot ajudar a mantenir-se en alerta i a fer un seguiment més acurat per evitar un ictus.
La prevenció passa, sobretot, per cuidar-se. Mantenir una tensió arterial saludable, seguir una alimentació equilibrada basada en la dieta mediterrània, fer activitat física de manera regular, evitar el tabac i fer controls periòdics són accions senzilles però poderoses. També cal aprendre a reconèixer els primers signes d’alarma d’un ictus. Davant del dubte, actuar de pressa pot salvar vides.
El mètode RÀPID ens ajuda a identificar de forma clara si algú pot estar patint un ictus:
R – Rigui: demaneu-li que somrigui. Si la boca es torça o un costat cau, pot ser un senyal d’alarma.
A – Aixequi els braços: si un braç cau o costa moure’l, alerta.
P – Parli: si parla amb dificultat o no s’expressa amb claredat, és un senyal important.
I – Ictus? Davant qualsevol d’aquests símptomes, sospiteu.
D – De pressa! Truca immediatament al 112. El temps és clau.
Tenir informació és tenir poder. I tenir cura de la pròpia salut, i la de qui ens envolta, està en mans de totes i tots.
Alejandra Belmonte Badia, Infermera gestora de pacients afectats d’ictus
