En l’àmbit de les emergències i urgències, els professionals han d’actuar de forma ràpida, eficient i segura, per restablir el més aviat possible la salut de la persona afectada. Es necessita desenvolupar equips de treball efectius en el maneig del factor humà i promoure la seguretat. Existeixen eines per mitigar els errors i millorar el rendiment de l’equip:
CRM: L’aparició del concepte CRM en el nostre àmbit s’emmiralla en la revisió sistemàtica que s’utilitza en l’àmbit aeronàutic. Consisteix en utilitzar mètodes per reduir la incidència de l’error humà, tant previ a l’assistència com durant la mateixa. El CRM és una estratègia que busca coneixement i maneig eficient de l’equip i promou el desenvolupament de les habilitats de comportament no tècnics.
Un altre punt són els registres Checklists o llistat de tasques preparatòries que verifiquen materials, medicacions i instruments que s’han de realitzar per verificar i corregir abans de l’inici del torn
En tècniques concretes dels processos crítics (aturada cardíaca, ventilació mecànica…) s’utilitza el Doble Check que consisteix en repetir verbalment, de forma doble, cada ordre entre els professionals, igual que es fa en els processos aeronàutics i quirúrgics. Amb aquesta metodologia, es reforça la confiança i seguretat dels professionals especialment en emergències on la ràpida presa de decisions i accions que requereix aquest àmbit assistencial acaba repercutint en la qualitat de l’assistència
Durant l’emergència, en primer lloc es valora que l’entorn on s’ha de treballar (acc. transit, incendis…) sigui segur pels professionals i es demanen els recursos necessaris (més unitats mèdiques, bombers, policia..). A continuació s’atén el pacient prioritzant les alteracions en la ventilació i la circulació sanguínia i s’aplica el tractament per millorar el seu estat. Per últim es decideix el destí mes adequat tenint en compte la seva patologia i garantint la seguretat del pacient.
La Valoració sistemàtica del pacient (XABCDE)
*X hemorràgia activa A permeabilitat via aèria B respiració C circulació D estat neurològic E Exposició
Permet, després del primer contacte visual, verbal i tàctil, un enfocament sistemàtic i de seguretat que evita l’oblit en situacions de risc, alhora que estableix prioritats de tractament i que es fa des de el primer contacte amb el pacient, durant el trasllat i fins el transfer del pacient al dispositiu assistencial de destí.
És el Gold Standard de valoració en pacient crític, un mètode senzill, ràpid, seqüencial amb intervencions simples que ens permeten solucionar els problemes mes greus, establint prioritats de tractament (Ex: valorem l’A. Si està alterada, actuem i no passem a la següent fins tenir solucionada aquesta).
Transferència del Pacient
En la part final del nostre procés assistencial “emergent” hi ha la transferència del pacient des del nostre dispositiu (ambulància o helicòpter ) al destí assistencial més adequat per la patologia del mateix. I donada la celeritat que caracteritza la nostra assistència és vital que no es perdi cap tipus d’informació. En aquesta línia s’està implantant un sistema de comunicació estandarditzat, que serà comú entre els dispositius d’emergència i els serveis d’urgències.
Per a la transmissió d’informació s’utilitza el mètode estandarditzat IDEAS. Aquest mètode es formalitza a través d’un checklist de cinc punts en que els professionals obtenen una alternativa simple i de fàcil de memorització dels trets essencials:
I : Identificació del pacient que inclou nom, ubicació, dades bàsiques i les persones de referència
D: Diagnòstic: Definició clara estandarditzada i codificada del problema actual que ha provocat l’assistència, així com dels antecedents rellevants
E: Estat: Descripció breu i ordenada de les constants vitals, destacant les alteracions rellevants
A: Actuacions: Inclou les mesures terapèutiques que s’ha portat a terme fins el moment de la transferència i si s’ha dissenyat un pla relacionat amb els “codis”
S: Signes i símptomes d’alarma. Aquest punt està especialment indicat en pacients crítics i greus, on cal destacar els aspectes claus d’atenció especial (al·lèrgies, intoleràncies… )
Amb la introducció d’aquestes noves metodologies sistematitzades, juntament amb d’altres indicadors de qualitat assistencials i el seguiment dels Codis, els sistemes d’emergències sanitaris intenten minimitzar els EA (Efectes adversos) durant l’assistència, assolint els estàndards més alts en seguretat del pacient. Amb el convenciment que la presa ràpida de decisions i la velocitat en l’actuació no ha d’estar enfrontada amb l’assistència segura i de qualitat.
Equip SEM
Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa