Estem a ple estiu i ens ve molt de de gust passar una bona estona en remull per refrescar-nos i, més encara, als nens a qui l’aigua els encanta!!
Aquest post és per fer quatre comentaris en relació a les coses que hem de tenir en compte quan anem amb nens a les piscines o platges. I escriurem una estona, però la veritat és que tot es podria resumir amb la frase “Mai deixeu d’observar un nen mentre s’està banyant”, sobretot si té menys de 5 anys. No cal gaire estona (25 seg – 3 min) per tenir un ensurt grossíssim!
I és que tot i que tothom és una mica conscient del perill, sovint venen nens a les Urgències dels hospitals per haver donat “ensurts” a la piscina: cops, caigudes i el que abans anomenàvem “quasi-ofegament”, que es refereix a ofegaments que algú veu a temps i que probablement es quedaran amb una mala estona sense conseqüències. Però el què menys agrada saber és que l’ofegament és la segona causa de mort per accident a la Unió Europea! Cada any moren ofegats més de 5.000 nens a Europa (i més de 100 a Espanya). I el 80% d’aquests ofegaments es produeix en piscines privades (domicili).
Us adjuntem un decàleg que ha fet l’empresa Abrisud (fabricant de cobertes per piscines), que ens recorda 10 punts que hem de tenir en compte quan anem amb infants a les piscines. Molts sonen molt evidents, però no va malament recordar-los de tant en tant!!
- És important que el nen aprengui a nedar des de ben petit, així podrà espavilar-se amb més seguretat a l’aigua.
- Si la piscina està tancada, el petit haurà de preguntar als pares si hi pot entrar.
- El nen ha de ser conscient de que mai es pot banyar sol, que sempre ha d’avisar a un adult perquè el vigili.
- Quan són a l’aigua, és important que els infants utilitzin els materials de seguretat indicats per a cada edat i segons la seva habilitat en el medi aquàtic.
- Després de menjar i abans de posar-se a l’aigua, sempre s’ha d’esperar un temps prudencial.
- En el moment d’entrar a l’aigua, és millor fer-ho poc a poc per prevenir que apareguin mals de panxa i evitar el síndrome de hidrocució.
- Quedar-se a la zona menys profunda de la piscina, on els nens toquen a terra, pot evitar molts accidents.
- Els petits no han de córrer o jugar a les zones properes a la piscina per prevenir les caigudes.
- Si un nen es fa mal a la piscina, els altres hauran d’avisar un adult immediatament.
- Si s’han utilitzat joguines a l’aigua, és important retirar-les perquè altres nens més petits no es tirin a la piscina a buscar-los.
I per acabar, dos comentaris més:
* Les baranes a les piscines han demostrat ser l’eina més segura per evitar els ofegaments.
* Els experts aconsellen que no ens refiem dels flotadors ni dels maniguets inflables: ni són segurs ni ajuden el nen a aprendre a nedar. Els primers es poden rebentar i, a més, és fàcil que es girin i que el nen quedi cap per avall sense possibilitat de tornar a la superfície. I els segons també es poden rebentar perdent així tota la seva capacitat salvadora. Aconsellen cinturons amb tauletes i suros que permeten la flotació, els maniguets de poliestirè amb diversos discos i els banyadors amb flotadors integrats. I també els suros que, utilitzats amb l’ajuda d’un adult, permeten una gran mobilitat i una varietat d’exercicis que permetran que el nen aprengui a desenvolupar-se a l’aigua.
Anem-nos a banyar? Sí, és clar! I amb seguretat!!
Amb aquest post ens acomiadem fins al setembre. A gaudir de l’estiu i ens veiem a la tornada.