Amb l’arribada del bon temps es presenten molts més casos de picades d’himenòpters perquè en aquesta època la seva activitat és molt més alta i nosaltres també hi estem més exposats.
Les abelles i les vespes són les responsables de la majoria de reaccions al·lèrgiques associades a les picades i, dins dels vèspids, les espècies més freqüents a Catalunya són: Polistes i Vespula.
En el grup d’àpids, l’abella de la mel (Apis mellifera) és la responsable de la majoria de reaccions.
Les abelles, quan piquen, deixen l’agulló clavat a la pell i moren a continuació per evisceració; per contra, les vespes poden introduir i retirar l’agulló i seguir volant amb normalitat. La quantitat de verí injectat dependrà de la profunditat i durada de la picada.
Després de la picada d’aquests insectes, les manifestacions clíniques en el nostre cos poden ser des d’una petita reacció lleu a una reacció local gegant o, fins i tot, una reacció sistèmica o anafilaxi.
L’al·lèrgia és una reacció anormal del nostre sistema defensiu en què el cos produeix la immunoglobulina E (IgE) contra el verí d’abella o vespa.
Una persona mai desenvolupa una al·lèrgia en la primera picada i serà en futures exposicions al verí quan la IgE desencadenarà una reacció al·lèrgica en cas que el pacient s’hagi sensibilitzat
Els apicultors són la població de major risc per desenvolupar una reacció sistèmica per picada d’abella donada la seva major exposició.
Com podem saber si una persona és al·lèrgica a les picades d’himenòpters?
Després de patir una picada d’un d’aquests insectes el seu cos presentarà una reacció anòmala què es manifestarà amb els següents signes i símptomes: reaccions locals gegants d’uns 10 cm amb una durada de més de 24 h i acompanyades de dolor intens o reaccions sistèmiques en les què també hi pot haver: inflor a les parpelles, llavis, abdominàlgia, mareig, ofec, pèrdua de coneixement, etc.
Les reaccions al·lèrgiques sistèmiques o anafilaxi poden ser de diversos graus:
Grau 1: urticària, pruïja, malestar, ansietat.
Grau 2: opressió toràcica, nàusea, vòmit, diarrea, dolor abdominal.
Grau 3: dispnea, sibilàncies, disfàgia, ronquera, presíncop.
Grau 4: hipotensió, col·lapse, relaxació d’esfínters, cianosi o inclús la mort.
Diagnòstic de l’al·lèrgia:
Es realitza per part de l’al·lergòleg a partir de la història clínica, realització d’analítica i proves cutànies. En cas de confirmar l’al·lèrgia es valora la possibilitat d’immunoteràpia.
La immunoteràpia pretén la hiposensibilització que s’aconsegueix progressivament després d’anys de tractament.
Tractament local de les picades:
-En primer lloc s’ha de retirar l’agulló si és present i netejar bé la ferida amb aigua i sabó.
-Immobilitzar i elevar l’extremitat on s’ha produït la picada.
-Es pot posar fred local per reduir la inflamació i també es poden prendre antihistamínics per calmar la pruïja.
-Si la reacció és sistèmica (mareig, ofec, dolor abdominal,…) s’ha de demanar ajuda urgent i el tractament d’elecció és l’adrenalina intramuscular.
La tasca infermera:
En el Servei d’Al·lèrgia d’Althaia, en referència als himenòpters, la infermera realitza les intervencions:
1- Educació sanitària: els pacients poden patir afectacions en la seva qualitat de vida després de patir una anafilaxi: abandonen activitats a l’aire lliure i poden tenir por de patir noves reaccions.
La informació, juntament amb el coneixement i la destresa per utilitzar els mitjans que, en un moment donat, li poden salvar la vida és un recurs bàsic per la seguretat física i psicològica del pacient.
-Com evitar noves picades.
-Que reconeguin els símptomes d’una reacció al·lèrgica i, si aquests són greus, s’han d’administrar l’adrenalina amb l’autoinjector i anar al servei d’urgències més proper.
-Fem educació sanitària sobre com autoadministrar-se l’adrenalina. En el cas dels nens, aquesta informació a més es trasllada als pares o tutors.
Tenim simuladors on poder punxar.
Disposem d’un vídeo què vàrem elaborar en el servei i on es mostra com utilitzar eficaçment els diferents tipus d’autoinjectors que hi ha al mercat.
2- Administració de la immunoteràpia específica amb verí d’himenòpters verificant prèviament que el pacient està en les millors condicions físiques per poder-se vacunar.
Controlem les possibles reaccions adverses durant el temps de seguretat de 45’ a partir que s’administra el verí, en què el pacient resta en observació per prevenir i actuar, si és el cas, davant de qualsevol complicació immediata per revertir-la.
També es fa educació sanitària sobre com tractar els efectes adversos tardans.
Hi ha diferents pautes de vacunació en funció de les característiques de cada pacient i la seva tolerància.
Els nostres pacients:
Al Servei d’al·lèrgia d’Althaia actualment estem vacunant amb verí d’himenòpters a 39 pacients:
Apis: 41 %
Polistes: 31 %
Vespula: 28 %
Hem de destacar que el 44 % dels pacients que es vacunen amb verí d’Apis són apicultors.
El 59 % dels pacients al·lèrgics són homes i en el cas dels apicultors el percentatge arriba al 71%.
Les edats van entre els 10 i els 72 anys i la prevalença més alta, el 53,84 %, es troba entre els 40 i els 60 anys.
Àngels Llusà, Montserrat Martí i Carme Llobet
Infermeres del Servei d’Al·lèrgia d’Althaia