Un bon professional és aquell que exerceix amb Competència tècnica i ètica, és a dir, que té els coneixements de la seva professió i una habilitat clínica o pràctica, però també ha de tenir unes actituds i aptituds personals, valors professionals i esperit de servei. Quan aconseguim aquests tres pilars és quan parlem d’Excel•lència professional.
La capacitat científica és la que més es reflecteix en els currículums. És un dret, però també un deure ètic i una responsabilitat, mantenir una formació continuada i tenir un compromís de per vida amb l’aprenentatge per poder mantenir una atenció de qualitat.
La capacitat tècnica s’adquireix amb els anys de professió i experiència professional i s’ha de basar en els principis de la bioètica, que ens permeten distingir entre el que ha de ser o s’ha de fer i el que no ha de ser o no s’ha de fer. No tot el tècnicament possible s’ha de fer sempre, perquè a vegades no es ètic, i en aquesta valoració recau el professionalisme del professional sanitari.
Els 4 principis fonamentals que tothom ha de conèixer són:
Autonomia: és el dret del pacient de decidir per si mateix en tots els actes que afectaran la seva salut.
Beneficència: els nostres actes han de tenir la intenció de produir un benefici o el que és el mateix han d’estar correctament indicats.
No maleficència: qualsevol acte mèdic ha de pretendre en primer lloc no fer cap mal (primum non nocere), o no fer coses que estiguin contraindicades.
Justícia: obliga a tractar a cada pacient com li correspon; sense més ni menys i actuar segons les guies clíniques de bona praxi que ens fa optimitzar els recursos que tenim.
Pel que fa als Valors personals, l’anomenat currículum ocult, ens advoca a treballar amb:
Altruisme, dedicació: Anteposar els interessos del pacient als propis. Aparcar la nostra comoditat i amor propi per procurar una atenció de qualitat als nostres pacients.
Integritat: Fer el correcte, per les raons correctes i de la manera correcta. Tractar pacients, no malalties. Ser humans, responsables, respectuosos, amables, cívics, empàtics, càlids, humils i prudents.
Confidencialitat: Clau en la confiança entre el pacient i el professional. Escriure a la Història clínica allò estrictament necessari per assegurar una atenció de qualitat (sobrietat i pertinència).
Treball en equip: La cooperació entre professionals escurça els temps d’hospitalització, millora l’ús de recursos, amplia els temps entre ingressos, i en general, s’incrementa la satisfacció dels pacients pel que hem de promoure el treball interdisciplinari, respectar la competència dels companys d’especialitats diferents, valorar les actuacions d’altres treballadors de la salut i ser conscients dels objectius de la col•laboració.
Puntualitat: Arribar a l’hora, fer la feina en el temps adequat, ser disciplinat i aprofitar les hores de feina, ens fa viure més feliços i no fa perdre el temps als altres.
Responsabilitat: ser responsable a la feina, en les relacions personals i professionals farà que ens valorem i ens valorin millor.
Iniciativa i personalitat: ser proactius, una de les competències més interessants. Pensament crític i autonomia personal i actitud de millora contínua tan a nivell professional com institucional.
Respecte: a un mateix, als altres i a la professió.
Coherència: a la teva vida i a la professió.
Actitud positiva: no queixar-se per tot, tot el dia i transmetre negativitat. Enfocar-se més a la cerca de sol·lucions que als propis problemes.
Amenaces com l’augment de la demanda sanitària i una població cada vegada més informada i amb majors expectatives, amb menor tolerància a les demores, que ens pot portar a una Medicina defensiva, amb més proves i actuacions innecessàries i sobretractaments, a vegades iatrogèniques, per evitar enfrontaments; una població cada vegada més envellida i amb més complexitat que ens obliga a adaptar-nos contínuament; la institució que ens demanda ser cada vegada més eficients; perfils desiguals i comportaments diferenciats amb un hiatus generacional amb maneres d’entendre i exercir la professió molt diferents i una situació de descontent i desmotivació dels professionals ens pot fer allunyar de l’ideal d’un professional compromès, amb un elevat sentit ètic i una decidida vocació de servei.
Per això és important parlar sobre aquests temes, reflexionar sobre com ens comportem en el nostre dia a dia i que ens hem d’exigir l’excel•lència èticoprofessional, mantenint permanentment actualitzada la nostra competència i, tot i ser exigents amb el nostre dret a l’oci i a comptabilitzar la vida laboral i familiar, recordar que tenim un compromís professional amb la societat.
Olga Rubio – Ramon Sellarès
Membres del Comitè d’Ètica Assistencial