Els enterovirus són una família molt extensa de virus, que fa molts anys que coneixem i que cada cop diagnostiquem més perquè tenim millors medis per a fer-ho. N’hi ha de molts tipus i per tant les poden donar malalties molt variades, per exemple els enterovirus polio que poden donar afectació del sistema nerviós (que afortunadament ja no veiem en el nostre medi gràcies a la vacunació universal) i altres com l’enterovirus coxsakie que dóna la malaltia boca-mà-peu (de la que ja us vam parlar, si voleu cliqueu AQUÍ per repassar!).
Les malalties derivades dels enterovirus es donen típicament en els mesos de tardor i primavera. Les manifestacions clíniques dels enterovirus, com dèiem, poden ser molt diverses. Per exemple poden donar un quadre febril inespecífic, refredats o processos similars a la grip però fora de la temporada epidèmica, taques a la pell, gastroenteritis amb vòmits i diarrees, miositis (inflamació de la musculatura, que es manifesta en forma de dolors musculars i certa debilitat) i en alguns casos, meningitis o altres manifestacions neurològiques com les encefalitis.
La meningitis, ja n’hem parlat alguna vegada, és la inflamació de les meninges (o revestiment del cervell i la medul.la espinal), que dóna lloc a febre, mal de cap molt intens i vòmits. Aquesta pot ser bacteriana (en molts casos causada pel pneumococ o el meningococ) però més freqüentment són víriques, no donen afectació de l’estat general ni posen el pacient en una situació crítica com les bacterianes, i a més a més es curen soles…són generalment processos banals que no donen massa complicació. Per saber si una meningitis és vírica o bacteriana, només ens cal fer una punció lumbar que ens permetrà avaluar el tipus d’inflamació que hi ha en el líquid cefaloraquidi i detectar si hi ha virus o bactèries. Els enterovirus són responsables del 85-90% de les meningitis víriques, més freqüents en la primavera. La seva evolució habitual és molt benigna i habitualment el pacient serà remès a casa després d’un breu període d’observació hospitalària. Mica en mica la clínica de mal de cap i febre principalment va marxant sola, sovint després de fer la punció els nens ja es troben molt millor, ja que extreure líquid els alleuja moltíssim el mal de cap.
Alguns subtipus d’enterovirus cursen en forma de brots epidèmics…qui no ha sentit a parlar d’un brot de boca-mà-peu a l’escola? Aquests dies, i per això en parlem, la premsa va plena d’aquest brot d’infeccions per enterovirus que associen manifestacions neurològiques. Sabem que a Catalunya hi ha hagut uns 40 nens menors de 6 anys afectats per aquest brot, en els què ha aparegut clínica neurològica uns dies després de presentar les manifestacions pròpies de la infecció vírica. Els primers casos foren detectats el mes de febrer, però ha estat a finals d’abril i principis de maig quan s’ha identificat la major part de casos, fet que ha motivat l’activació d’un protocol especial de vigilància epidemiològica. L’evolució de tots els nens excepte un ha estat favorable, és a dir, la majoria se n’ha recuperat, però una nena de 3 anys presenta seqüeles neurològiques i per això, com haureu llegit als diaris, és a l’Institut Guttman per presentar grans necessitats de rehabilitació.
El serotip D68 d’enterovirus s’ha associat amb les formes més greus, malgrat s’ha aïllat només en un dels 40 nens afectats, tal i com ha confirmat Antoni Comin, Conseller de Salut. Aquest serotip no és nou, amb baixa incidència s’ha anat detectant a diferents llocs del món. Es pot trobar a les secrecions respiratòries, saliva, deposicions, etc… i no és fàcil de detectar…per això els laboratoris de microbiologia davant d’aquesta epidèmia estant treballant al màxim per a poder posar nom i cognom i conèixer millor aquest virus que va una mica més enllà que els enterovirus habituals.
La majoria dels adults són immunes a aquest virus, degut a que hi ha estat exposats prèviament…diguem que la vida ja els ha vacunat. Els nadons i els nens petits són els que tenen més risc d’infectar-se i emmalaltir per enterovirus, ja que encara no han acumulat immunitat per exposició prèvia a aquest tipus de virus.
Aleshores…què hem de fer?
. Evitar-ne el contagi:
Mireu, no hi ha vacuna ni un tractament antimicrobià específic per a eliminar el virus, per tant l’estratègia consisteix en intentar evitar que aquest petit brot epidèmic es propagui. Per això cal ser especialment curosos amb les mesures habituals d’aïllament quan els petits estan malalts: no portar-los a escola durant els processos febrils ni de vòmits i diarrees….fins que estiguin ben recuperats, idealment fins que portin 24 o 48h sense febre, menjant bé i eixerits. Rentar-se molt les mans en estar en contacte amb els petits malalts, en canviar bolquers i tocar secrecions respiratòries especialment.
. No alarmar-nos en excés:
Malgrat ser un brot, no hi ha un nombre elevadíssim de casos i l’evolució de la gran majoria d’aquests és favorable.
. Estar alerta de les manifestacions neurològiques:
Aquí és on es pot dubtar més ja que a vegades als pares i cuidadors ens costa estar segurs de la situació neurològica dels petits. Com a primer missatge us direm que estem parlant de nens que han presentat clínica neurològica aparatosa i evident i que si us toqués viure-la a casa la detectaríeu. Estem parlant de febre associada amb convulsions, moviments anòmals i descontrolats, tremolors, una somnolència exagerada, dificultat per a caminar o per coordinar moviments… I com us diem sempre: si teniu dubtes consulteu al pediatre.