La introducció de l’alimentació complementària és tota una aventura i l’aventura és particular per a cada nen i cada familia. Hi ha nens que de seguida troben la gràcia a menjar el que sigui i nens que es revolucionen contra la cullera i no són capaços de progressar en la seva dieta de forma ràpida ni agradable.
Hi ha mil maneres d’enfocar aquest procés, potser tantes com nens i com famílies. Tradicionalment s’ha recorregut a oferir triturats als nens a l’inici de l’alimentació complementària (a partir dels 4-6 mesos, mai abans), en un ordre progressiu en el que es van introduint primer els aliments estadísticament amb menys capacitat de produïr al·lèrgia.
La realitat és que no tots els nens i tampoc totes les famílies s’apunten a aquesta “norma” i cal recórrer a altres formes més alternatives, modernes… hipsters (amb tota l’admiració per aquesta corrent).
El baby led weaning és una forma d’introduir els aliments complementaris en què es potencia que el nen, a partir dels 6 mesos, quan ja és capaç de sobres d’agafar objectes i portar-los a la boca, descobreixi per si mateix els aliments i comenci a tastar-los com un joc. No podrà mastegar cap sòlid, però us faríeu creus de la capacitat d’aplastament, estovament i trituració que tenen amb la boca desdentegada. D’aquesta manera, de manera força autònoma anirà descobrint al seu ritme els gustos i textures i podrà potinejar lliurement amb cada nou aliment. Malgrat que probablement ell i el seu voltant quedarà arrebossat de menjar, es “farà seu” cada nou aliment, en coneixerà de primera mà les característiques i progressivament s’anirà animant amb la satisfacció de menjar-se’l. La gana és poderosa i el joc cada cop conduirà a menjar una part més gran.
És important observar-los de prop. Hi ha nens que no tenen el reflex de deglució prou desevolupat i es podrien ennuegar, pel que aquesta pràctica no seria massa recomanable en nens que s’ennueguin repetidament i de forma aparatosa amb els trossets de menjar de la boca. D’altra banda, també cal endarrerir la introducció dels aliments més al·lergènics segons les recomanacions estandards.
Cada nen és un món i és important que observem i coneguem el seu temperament (i la nostra paciència i el nostre plantejament de criança) per decidir com avancem en l’alimentació. Donar triturats no és dolent ni molt menys, tots encara en mengem, no? Però és important conèixer com podem fer cada cosa i escollir l’opció que més ens quadri amb el nostre esquema familiar i, sobretot, amb el caràcter i les inquietuds del nostre fill. El menjar ha de ser un acte agradable i conscient!!!