La llet de vaca i els seus derivats tradicionalment han estat molt presents en la nostra dieta. De fet són un aliment complet, una bona font de calci i d’aminoàcids…però de vegades no es posa bé i inclús de vegades hi ha persones que poden córrer un important risc si en prenen.
Els components de la llet que ens poden donar problemes són:
– Les proteïnes: la caseïna, betalactoglobulina, alfalactoalbúmina… En algunes persones i segons la seva susceptibilitat, aquestes substàncies poden desencadenar reaccions al.lèrgiques de major o menor importància (per exemple urticària, inflors…i fins i tot anafilaxi), o bé intolerància, de menor gravetat però molt incòmoda, ja que hi ha un important discomfort digestiu per canvis inflamatoris en els budells. D’això en vam parlar fa un temps en un post que podeu rellegir clicant AQUÍ.
– Els sucres: la lactosa. Els sucres, per la seva estructura molecular no ens poden donar mai reaccions al.lèrgiques (si us hi fixeu, totes les substàncies que desencadenen al.lèrgia són proteïnes). La lactosa és un disacàrid, és a dir, és la unió entre una molècula de glucosa i una de galactosa. El nostre cos no pot metabolitzar els sucres si entren en parelles, sempre ha de reduïr els aliments a les unitats més petites per a poder-los absorbir a la sang…. per això en el nostre budell tenim un enzim anomenat LACTASA, que és com una petita maquineta de trencar mol.lècules de lactosa per donar lloc a glucosa i galactosa, que les nostres cèl.lules del budell podran conduir fins a la sang.
I quan no tolerem la lactosa?
Doncs quan no tenim prou maquinetes trenca lactoses o lactases. Això pot donar-se en dos contextos diferents:
– Genèticament no en tenim prou (intolerància primària): sabeu que moltíssimes funcions (i disfuncions del nostre cos) venen determinades genèticament. Hi ha persones que hereden dels seus progenitors una menor densitat de lactases en l’intestí i per tant no toleraran bé la llet. La intolerància primària sovint és molt més manifesta en edats adultes, i en algunes races, com la negra, pot afectar fins al 70-80% dels individus.
– Després d’un problema digestiu (intolerància secundària): per exemple…després de tenir una gastroenteritis aguda, en què els microbis i la nostra reacció inflamatòria destrueixen una mica la mucosa intestinal…. perdem moltes lactases i el nostre budell necessitarà un temps per a produir-les de nou i funcionar amb normalitat. Aquesta intolerància sol ser transitòria…i si bé temps enrera els pediatres tendiem a retirar ràpidament la lactosa de la dieta davant de la mínima gastroenteritis…ara els experts ens recomanen no fer-ho en els cassos lleus o de curta evolució, ja que el budell serà capaç de produir més lactases si li arriba lactosa per païr.
Quins símptomes dóna?
Doncs sobretot digestius, no greus….però molt incòmodes. En prendre llet pot haver-hi mals de panxa, nàuses, distensió abdominal, molts gasos, diarrees àcides, defecacions explosives, envermelliment perianal, etc…
Com ho diagnostiquem?
La prova més accessible és la prova de l’alè. Consisteix en prendre una quantitat determinada de lactosa i les hores posteriors mesurar mitjançant una màquina on es bufa, els nivells d’hidrògen expirat. Si no trenquem la lactosa, ens n’arriba molta quantitat a l’intestí gruixut, on la nostra flora intestinal la metabolitza, generant força hidrogen. Aquest passarà amb la sang i l’exhalarem en la respiració… curiosa la història, oi? Amb els nivells d’hidrogen expirat en diferents moments, es confecciona una gràfica i segons la forma d’aquesta podrem diagnosticar o no una intolerància a la lactosa.
I què cal fer?
Doncs…evitar la lactosa, de per vida si és primària (poc freqüent en pediatria) o durant una temporadeta si és secundària a un problema intestinal. Segons el dèficit de lactases que tinguem podrem tolerar petites quantitats de lactosa, pel que cal adequar una mica la dieta als símptomes. Habitualment els làctics fermentats (per exemple, iogurts), gràcies als ferments ja tenen algunes lactoses trencades i es toleren molt millor.
En els casos d’intolerància secundària o transitòria, quan gràcies a la dieta estiguem sense símptomes, començar a introduir progressivament la lactosa a la dieta.
Quan la intolerància és important i hi ha hagut força clínica, cal ser força meticulós amb la dieta i informar-se bé…hi ha moooolts més aliments dels que ens pensem que tenen llet i per això haurem de revisar bé les etiquetes dels aliments.