Avui ens parlen els cirurgians pediàtrics!
Tot i que n’hi ha d’altres tipus, les umbilicals i les inguinals representen més del 90 % de les hèrnies que ens podem trobar en la població pediàtrica.
Una hèrnia té lloc quan un segment de l’intestí sobresurt a través d’un orifici o conducte anormal o d’una debilitat en els músculs abdominals. Una protuberància més o menys gran es veu sota la pell on s’ha produït l’hèrnia. Una hèrnia que apareix en l’àrea de l’engonal es denomina una hèrnia inguinal. Una hèrnia que apareix en l’àrea del melic es denomina una hèrnia umbilical.
Les hèrnies inguinals i umbilicals que denominem congènites són aquelles que ja existeixen en el moment del naixement i representen la immensa majoria de les hèrnies dels nens. Si el defecte es produeix després del naixement parlem d’hèrnies adquirides. Tot i que ja existeixen en el moment del naixement les hèrnies congènites poden manifestar-se a qualsevol edat.
Hèrnia inguinal
Mentre un fetus de sexe masculí creix i madura durant l’embaràs, els testicles es desenvolupen a l’abdomen i després es desplacen a l’escrot a través d’una zona anomenada el canal inguinal.
Poc després del naixement del nadó, el conducte inguinal es tanca, impedint que els testicles tornim de nou a l’abdomen. Si aquesta zona no es tanca completament, un tram d’intestí es pot moure al canal inguinal a través de la zona debilitada de la paret abdominal inferior, causant una hèrnia.
Tot i que les nenes no tenen testicles, sí que tenen canal inguinal, i per tant poden també desenvolupar hèrnies en aquesta zona. Les hèrnies inguinals són molt menys freqüents en nenes que en nens.
Hèrnia umbilical (la de la imatge)
Quan el fetus està creixent i desenvolupant-se durant l’embaràs, hi ha una petita obertura en els músculs abdominals perquè el cordó umbilical, que connecta la mare amb el nadó, pugui passar a través.
Després del naixement, l’obertura en els músculs abdominals es tanca a mesura que el nadó madura. De vegades, aquests músculs no s’acaben de tancar quedant una obertura present. Una nansa intestinal o altre tipus de teixit pot ficar-se per l’obertura entre els músculs abdominals i causar dolor o disconfort.
Tots podem tenir hèrnies?
Sí, qualsevol nen en pot tenir, però les hèrnies en general es produeixen més sovint en els nens que tenen un o més dels següents factors de risc:
Prematuritat
Un pare o germà que va tenir una hèrnia quan era petit
Displàsia del desenvolupament del maluc
Testicles no descendits
Anormalitats dels genitals externs
Les hèrnies inguinals les podem trobar en:
Al voltant d’un 3% de tots els nens.
En els nens amb molta més freqüència que en les nenes.
Més sovint a la zona engonal dreta que en l’esquerra, però també en ambdós costats.
Les hèrnies umbilicals les podem trobar:
En aproximadament el 10 % de tots els nens.
Més sovint en els nens afroamericans.
Amb més freqüència en nenes que en nens.
Més sovint en els nadons prematurs.
Ocasionalment, la nansa intestinal que sobresurt a través d’una hèrnia pot quedar encallada, i no pot tornar a la cavitat abdominal. Si la nansa intestinal no es pot empènyer cap al la cavitat abdominal (reducció de l’hèrnia), aquesta secció de l’intestí pot perdre el seu subministrament de sang i donar lloc a una isquèmia intestinal. En aquests cassos parlem d’hèrnies estrangulades.
Ara ja sabem què son, on les trobem i perquè… voleu saber els símptomes i el tractament? Espereu un parell de setmanes, que els cirurgians tenen encara moltes coses a dir!!!