Segurament a aquestes alçades ja esteu al corrent del cas del nen de 6 anys d’Olot que està ingressat en estat crític a la UCI Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Si a vosaltres us ha fet impressió la notícia…no us podeu imaginar les sensacions que ens genera aquesta situació al personal sanitari!!! Malgrat que els mitjans de comunicació van plens d’informació sobre la diftèria, les malalties prevenibles i els perills de no vacunar, no ens hem pogut estar de fer-ne cinc cèntims. Avui ens treurem la carcassa de la bata blanca i les estadístiques i parlarem, per una vegada, de les nostres emocions davant aquesta situació, una per una:
Ràbia: La diftèria és prevenible. La vacuna funciona…i és segura!. Moltes altres malalties, com el xarampió, la poliomelitis, la tos ferina… també ho són! Perquè ha passat? Ens hem negat a un avanç mèdic? A una bona eina preventiva? Quin és el poder dels col.lectius antivacunes, que arriben a posar als seus fills en risc? Què hem fet malament? Per què la gent s’apunta a conductes sense estar completament informada? Som un sistema sanitari massa llunyà, massa tancat? No informem prou? No tenim temps per a explicar-nos? Tenim tots plegats massa por de les grans indústries farmacèutiques? Calia que passés això per sembrar el terror?
Por: Altres persones podrien estar en risc de contraure la diftèria….i poca broma! Malgrat s’instauri el tractament antibiòtic, la maleïda toxina del Corynebacterium diphteriae si arriba a la sang fa estralls…i és difícil d’aturar. No estem preparats! Per un cas s’ha hagut d’anar a buscar antitoxina a França i a Rússia… el nano segueix crític malgrat se li han administrat més de 5 dosis d’aquesta medicació…per favor que no hi hagi un brot epidèmic! Ha sigut la diftèria…però quan serà…la poliomielitis? També prevenible i de molt fàcil contagi? Tornaran el meningococ C o l’Haemophilus influenzae, ara que el tenim força sota control? Ens haurem d’enfrontar un dia d’aquests a un tètanus neonatal?
Tristesa: Primerament per aquest nen i per la seva familia. Per la desinformació o la informació esbiaixada. Per la desconfiança a l’evidència científica. Pels nens que mai han tingut accés a vacunes i es mengen amb patates tantes infeccions i les seves seqüeles.
Força: A estudiar-se la diftèria! A estar-ne pendents, com ja hem hagut d’anar fent amb el xarampió, l’ebola i tantes altres malalties que hem de conèixer sense haver-ne diagnosticat cap o molt poques. A parlar de les vacunes, que si bé tenen inconvenients, la bàscula s’inclina clarament cap als beneficis més que cap als riscos! A informar, ara sí, a tort i a dret, dels riscos de no vacunar i del paper que tenim cadascú de nosaltres en la salut pública.
Esperança: Se’n parla, està al dia i els fets moltes vegades són molt més instructius que els consells. La gent consulta, la gent es replanteja vacunar. La gent col.labora en la vigilància epidemiològica i segur que tots, mica en mica, arran del cas desafortunat d’aquest nen, fem un pas endavant cap a una salut pública més potent.