La plagiocefàlia i la braquicefàlia són les deformitats cranials més freqüents en l’edat pediàtrica, representat la primera gairebé el 85% del total.
La plagiocefàlia es defineix com un aplanament assimètric de la part posterior del cap, generalment el costat dret i més freqüent en nens que en nenes. Hi pot haver un desplaçament del mateix costat anterior cap endavant, és a dir, un abombament del front del mateix costat. En casos més greus, l’ull del mateix costat pot estar més obert i l’orella més avançada.
La braquicefàlia es defineix com la deformitat cranial que es caracteritza per un cap curt, ample i aplanat en la zona occipital (posterior). Es sol donar en nens que dormen sempre cara amunt, sense canvis de posició durant llargs períodes. El diagnòstic és clínic segons uns paràmetres que s’han d’evaluar pels especialistes en pediatria.
Aquestes deformitats representen una alteració del creixement dels ossos del nadó o el lactant, degudes generalmente a pressions externes, a la tendresa del crani i al ràpid creixement del mateix.
També es poden produir durant l’embaràs degut al posicionament del cap del nen dins l’úter, sobretot si hi ha una restricció de l’espai intrauterí com passa en els embarassos múltiples, amb els fetus grans o en nadons posterme. També augmenta el risc en parts instrumentats.
La tortícolis muscular congènita, pot predisposar a la plagiocefàlia ja que el nen presenta dificultat per a la rotació cap al costat afecte per la tortícolis, predisposant el mateix a passar la major part del temps amb el caparró girat cap al mateix costat. Per això és tan important detectar i tractar precoçment aquesta entitat.
També s’ha observat augment d’aquestes deformitats en nens que passen moltes hores estirats o semiaseguts en la mateixa posició. En els últims anys s’ha observat un augment en el nombre de nens que presenten deformitats cranials (actualmente un 12%) ja que es desaconsella el dormir boca terrosa (cap envall) per evitar els episodis de mort sobtada dels lactants.
El problema de les deformitats cranials és que si no es corregeixen aviat (abans que es tanquin les sutures cranials) la deformitat pot persistir fins a l’edat adulta, representat un evident problema estètic, podent representar a més, problemas ortodòntics, alteracions oculars (sobretot extròpia) i retràs en el desenvolupament psicomotor i cognitiu. D’aquí la importància de la prevenció de les mateixes.
I què hem de fer?
Les mesures que hem d’adoptar variaran en funció de l’edat del nadó, tenint en compte que a més ràpid diagnòstic menys agressives solen ser les mesures, i que el més important és prevenir-ne l’aparició amb mesures senzilles. Les mesures que venen a continuació seran tan útils per la prevenció (quan el nen encara no té cap tipus de deformitat) com en els primers passos del tractament, quan veiem que el nen té algun tipus d’assimetria.
Son:
– Canviar al nadó de posició sovint. Fent que dormi lleugerament inclinat cap a un costat i posteriorment cap al costat contrari.
– Canviar el sentit del bressol o el llitet cada setmana per tal que el nadó miri a ambdós costats amb igual freqüència (els nadons solen buscar el contacte visual amb els pares i els sorolls, canviar el sentit del bressol o el llitet farà que el nadó giri el cap en ambdós sentits per igual per buscar el contacte visual i així evitarem que només miri cap amunt).
– El Tummy time: mètode d’exercicis de nadons que es pot realitzar només quan el nadó està despert que consisteix a posar el nadó en decúbit pro (estirat mirant cap avall) sobre el pit de la mare/ pare o sobre el llit, de manera que alliberem la pressió sobre el cap, per realitzar jocs controlats que variaran en funció de l’edat.
Si el nadó té més de 6 mesos i en funció de la gravetat;
– Exercicis d’estirament del coll com el front-mentó o el costat a costat del coll.
– Es pot aconsellar un casc de remodelament.
S’ha creat un coixí (El coixí mimos) que ajuda molt a prevenir i evitar aquest tipus de deformitats. Us aconsellem una pàgina web on trobareu molta més informació (d’allà hem tret alguns dels consells i també alguna de les imatges!)
Però el més important és que si detecteu o creieu que el vostre fill/a podria presentar una deformitat cranial us poseu en contacte amb el vostre pediatre de capçalera per comentar-li el cas, ell us informarà del què cal fer en cada moment i si ho creu convenient us derivarà a l’especialista que correspongui.