Un tema que preocupa a moltes famílies és la sortida o erupció de les primeres dents.
A quina edat erupcionen les primeres dents?
Habituament comencen al voltant dels 6 mesos, però cada nen porta un ritme. Cap als 2-3 anys es completarà la dentició temporal, amb 20 peces totals.
En quin ordre surten?
La seqüència és variable però en general comencen a sortir per parells en aquest ordre:
. Incisius centrals inferiors cap als 6-8 mesos.
. Incisius centrals superiors i laterals superiors cap als 8-10 mesos.
. Incisius laterals inferiors cap als 10-15 mesos.
. Primers molars inferiors i després els superiors, cap als 12-15 mesos.
. Canins inferiors i després superiors cap als 18-24 mesos.
. Segons molars inferiors i després superiors cap als 24-36 mesos.
Poden haver-hi diferències en el temps i en la seqüència que, en general, són variants de la normalitat, però de totes maneres, quan existeixi un endarreriment considerable (cap peça als 15 mesos) s’aconsella visitar a l’Odontopediatra per descartar possibles alteracions.
Dolor, febre, diarrea… Mite o realitat:
En aquest tema la ciència i el saber popular no semblen estar molt en sincronia. Amb freqüència s’atribueix a la dentició tot tipus de mals, sense que hi hagi evidència científica de que existeixi aquesta relació.
La dentició és un procés natural que només produeix dents. Sí que a vegades poden haver-hi molèsties que fan que el nen estigui més intranquil, amb salivació abundant i necessitat de mossegar objectes amb les genives, però no s’han d’atribuir a aquest procés altres símptomes majors. Per tant, si aquests apareixen, s’ha de consultar al pediatre per assegurar-nos que no hi ha alguna altra causa.
Per tant, és una etapa més, i no s’ha de tractar amb medicaments, només deixar que mossegui coses i, en casos molt puntuals, alleugerir les molèsties amb paracetamol.
Una advertència especial que s’ha de fer és que els productes tòpics de venda lliure per a les genives es poden contenir anestèsics locals que no son innocus. La FDA descriu convulsions, lesions cerebrals i toxicitat cardíaca amb la lidocaïna i metahemoglobinèmia (malaltia que redueix la quantitat d’oxigen transportat per la sang) amb la benzocaïna.
Per últim… Com cuidem aquestes dents noves?
És important mantenir una higiene adequada. Durant el procés d’erupció es poden fer massatges i netejar les genives amb una gassa humida. Les dents noves s’han de netejar des de la seva erupció, amb un respall de dents tou o amb un didal de goma específic. Ho han de fer els pares, amb aigua sola o amb una miqueta molt petita de pasta sense fluor. Després dels 2 anys, els nens es poden respallar amb supervisió estreta dels pares (o quasi millor si ho segueixen fent els pares una temporada més, fins als 5-6 anys!). La pasta dental ha de tenir una concentració màxima de fluor de 500 ppm. La quantitat de pasta serà la d’un cigró i la duració del respatllat serà de 2 minuts.
En un altre post parlarem de quan arriben el Ratolí Pérez o els angelets… i de la dentició definitiva!