El nostre neuropediatra ens segueix explicant:
Des del primer moment, l’infant ens mostrarà dia a dia quines són o seran les seves habilitats i com serà la seva manera de ser i de fer. I ens ho dirà amb les seves mirades, les rialles, els plors, els neguits, la manera de dormir, com es regula, l’acceptació o no dels canvis, la manera d’interessar-se per les persones de l’entorn i pel món que l’envolta i com va descobrint aquest món i com va incorporant experiències i enriquint-se, i com estableix lligams d’afecte i estimació…
I s’anirà fent gran. I tot això que ens anava deixant entreveure de sí mateix, de com i què serà ell, anirà sortint i fent-se evident al temps que va estructurant la seva personalitat. Vivint la rutina del dia-a-dia, sí que veiem els grans canvis: ara s’asseu, ja camina, ha dit mama!. Però no és fàcil veure els canvis petits, els quals no sempre són evidents pels pares. I moltes “pistes” que va deixant anar durant el seu desenvolupament passen desapercebudes…
Quan tot va bé, tot va endavant. Quan alguna cosa no funciona com cal, tenim tendència a justificar-ho i donar temps: ell és així, ja ho farà, ja parlarà,…. Les petites “pistes” no les veiem o no les valorem. I així anem seguint, fins que el problema surt amb tota la seva força. I potser fem tard…
Hi ha una sèrie de aspectes, que poden aparèixer en qualsevol moment del desenvolupament de l’infant, que hem d’aprendre a valorar i ens han de posar en guàrdia: són el que diem “signes d’ alerta”. Són aquestes coses que “ens han de preocupar” del seu desenvolupament i ens han de decidir a posar-ho en coneixement del seu pediatre perquè les valori i ens orienti.
Volem posar-vos a continuació una llista de situacions generals que ens han d’alertar. No són específiques de cap edat, algunes podrien veure’s des dels primers mesos. En un proper post del blog les concretarem segons edats.
Signes d’alerta generals.
. És molt passiu (massa “tranquil”, tot li és indiferent).
. Li manca interacció amb les persones.
. No té interès per les coses que l’envolten o per explorar l’entorn.
. No juga o no sap fer un joc simbòlic (“jugar a”) o mínimament estructurat.
. No fa demandes, no reclama.
. Evita la mirada (encara que pot mirar, li costa mantenir la mirada, o simplement no mira o desvia la mirada quan et dirigeixes a ell).
. Fixa excessivament la mirada en estímuls sensorials (llums, objectes, sorolls,..).
. Li costa molt regular els seus estats emocionals (irritabilitat, no sap calmar-se, es descontrola
amb facilitat per qualsevol frustració,…).
. Té alteracions mantingudes en l’alimentació, el son, el control dels esfínters.
. Presenta algun retard motor o està “fluix” (to muscular massa baix).
. És molt impulsiu, té un excés de moviment i no para ni un moment.
. Està excessivament inhibit (mutisme, bloqueig emocional,..).
. És molt poc expressiu i no comunica les seves emocions.
. Presenta retard en l’adquisició del llenguatge o parla inintel·ligible.
. Li costa comunicar-se en general o no sap relacionar-se amb els altres nens.
. Rebutja el contacte físic amb l’altre.
. Fa rituals d’aïllament. Fa moviments peculiars repetitius (aleteig, gronxaments,…).
. No tolera els canvis, la modificació de les rutines.
. Agredeix als altres o a sí mateix com una forma de “funcionar”.
. Té poca consciència del perill, insensibilitat al dolor.
Ja diem: són signes d’ alerta, no forçosament volen dir que hi ha un problema. En alguns casos poden ser transitoris. El que ens ha de preocupar és que persisteixin.
Si ho detecteu, no costa res comentar-ho al vostre pediatre i ells us pot aconsellar.
(Informació consensuada i compartida amb el CDIAP, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)