Tots els nens han de passar per l’etapa de deixar els bolquers. És un procés que requereix paciència i constància dels adults i la maduresa suficient del petit.
Quan és el moment?
El nen ha d’estar preparat física i emocionalment per fer-ho, això és fonamental. La majoria ho estan a partir dels dos anys, en què ja són capaços d’avisar quan s’han fet pipí o caca.
Molts pares, amb la pressió de que han de començar el parvulari i allà ja va més bé anar sense bolquer, es plantegen fer-ho l’estiu previ. A més, a l’estiu es necessita menys roba i és més fàcil canvir-los la muda i encara més… amb les vacances els pares disposen de més temps. Per tot això la majoria escull començar l’estiu en què el nen ja té els dos anys fets. Però aquesta és una edat orientativa i no sempre aquesta estació concideix amb la maduresa del nen per adquirir l’habilitat de controlar esfínters, per tant s’ha de ser flexible i si el nen està preparat en una altra estació, atendre la seva demanda.
Com ajudar-los?
És un procés que consta de vàries etapes i porta força temps, amb anades i vingudes… Primer el nen no mostra interès pel control, després avisa quan ja està brut, més tard avisa mentre està fent pipi o caca, i finalment avisa amb temps. És aquí on podem considerar que està en condicions de controlar voluntàriament.
Generalment el control diürn i nocturn no s’adquireix al mateix temps, primer controlarà durant el dia i més tard a la nit. Durant el dia és millor que es faci servir roba interior perquè no es confongi: “si tinc el bolquer, perquè no puc fer-ho aquí?”. A la nit, seguir mantenint bolquers tipus pull-ups, fins que comenci a despertar-se sec, moment en què podem treure els bolquers de nit.
Alguns consells pràctics:
– Portar-los al bany després dels àpats, per generar-los un hàbit.
– Estar atent als senyals, per exemple si s’està movent o està inquiet convidar-los a anar al bany. Recordar-los cada 3-4 hores que s’hi ha d’anar, evitant ser molt insistents.
– Asseure’ls al vàter utilitzant adaptadors i posant alguna cosa perquè puguin recolzar els peus, així estaran còmodes i segurs. Ajudar-los a aprendre a empènyer.
– Deixar que imitin als adults.
– Si el nen està aconseguint obterni control, no és bo col·locar-li bolquer “per si un cas”, perquè això no li permet agafar confiança.
Els retrocessos o regressions en la retirada del bolquer són molt freqüents, però cal evitar tornar a col·locar el bolquer quan ja s’ha decidit retirar-lo. És important evitar renyar-lo o castigar-lo quan no ho aconsegueixi. Si se sent pressionat, pot agafar por i això dificultarà el procés. I sobretot sobretot.. felicitem-lo sempre quan vagi aconseguint passos!!!
Com ho veieu… està a punt? Ens hi posem? Anims!