Vivim en una societat on cada vegada hi ha més persones amb malalties cròniques com la diabetis, la insuficiència cardíaca o la malaltia cardioembòlica. Aquest escenari planteja nous reptes per al sistema sanitari, però també obre la porta a una manera diferent d’entendre la salut i les cures, en què la infermeria té un paper central.
La cronicitat va molt més enllà del diagnòstic o del tractament farmacològic. Conviure amb una malaltia crònica implica adaptar hàbits, prendre decisions en el dia a dia i aprendre a gestionar situacions que impacten directament en la qualitat de vida. I és aquí on la infermera esdevé imprescindible.
Les infermeres no només tenen cura de les persones, sinó que també les eduquen, les orienten i les acompanyen al llarg del seu procés de salut. Aquest acompanyament comença ajudant a comprendre la informació sanitària i la malaltia —el que coneixem com a alfabetització en salut— i continua reforçant habilitats i confiança perquè cada persona pugui participar activament en la seva cura.
Quan les persones entenen millor la seva malaltia i participen activament en la seva cura, milloren els resultats clínics i la seva qualitat de vida.
A poc a poc, la persona passa de rebre informació a sentir-se capaç de gestionar millor el seu dia a dia, prendre decisions i implicar-se en la seva salut. Aquest procés és clau perquè les persones amb malalties cròniques puguin mantenir una millor qualitat de vida i prevenir complicacions.
Per la seva proximitat i continuïtat assistencial, la infermera és una de les professionals més ben posicionades per impulsar aquest model de cures més humà, participatiu i centrat en la persona, en què l’autocura no és un complement, sinó un element essencial.
El futur de l’atenció sanitària passa, en gran part, per reforçar aquest paper. Perquè cuidar la cronicitat no és només tractar malalties, sinó ajudar les persones a viure millor amb elles.
Alba Vall Vargas – Infermera de la Fundació Althaia. PhD Cures Integrals i Serveis de Salut