És completament normal que, com a pares, sentim certa incomoditat o sorpresa la primera vegada que observem el nostre fill tocant-se els genitals. Tot i això, la masturbació infantil és una conducta natural del desenvolupament, una forma més de descobriment i exploració del seu propi cos.
Per què passa i a quines edats?
Els nens exploren el món a través del tacte. De la mateixa manera que descobreixen que les seves mans agafen objectes o que els seus peus serveixen per caminar, descobreixen que certes parts del cos produeixen sensacions agradables. És una conducta que augmenta amb l’avorriment, l’estrès o abans de dormir, i és un mecanisme de relaxació.
En els infants menors de 2 anys poden començar cap als 5 o 6 mesos, quan el nadó és capaç d’agafar objectes. En treure’ls el bolquer, exploren els seus genitals per curiositat i, com que descobreixen sensacions agradables, repeteixen la conducta.
En l’etapa preescolar, entre els 2 i els 6 anys, hi ha el moment de més freqüència. De fet, un terç dels nens descobreixen la masturbació en aquesta etapa. Cap als 5 o 6 anys ho fan menys sovint o aprenen a fer-ho de manera més reservada.
Com es manifesta?
En nens petits, les manifestacions poden ser variades i no sempre impliquen l’ús de les mans:
- Moviments rítmics: fregar les cuixes, balancejar-se sobre els genolls o moviments pelvians.
- Ús d’objectes: fregar-se contra peluixos, el braç del sofà o el terra.
- Signes físics: el nen pot semblar absent o abstret, suar, respirar agitat o tenir la cara vermella.
Mites i realitats
- No causa mal: la masturbació infantil no causa danys físics ni psicològics, ni provoca malalties.
- No prediu el futur: masturbar-se durant la infància no determina l’orientació sexual ni la conducta sexual a l’edat adulta.
De vegades es pot confondre amb una crisi d’epilèpsia, però en la masturbació no hi ha pèrdua de consciència i l’episodi cessa si el nen es distreu.
Consells per gestionar-ho a casa
La manera com les famílies reaccionen davant d’aquesta conducta és clau per al desenvolupament emocional de l’infant. Portar la situació des de la tranquil·litat i la claredat ajuda a establir límits de manera positiva i sense generar sentiments de culpa o vergonya.
- Mantenir la calma: no alarmar-se ni mostrar vergonya. Si vosaltres ho veieu com una cosa natural, ells també.
- Evitar càstigs i reprimendes: renyar o dir que és una cosa dolenta genera culpa i ansietat.
- Ensenyar la diferència entre públic i privat: expliqueu-li amb senzillesa que, igual que ens vestim a l’habitació o tanquem la porta del bany, aquesta és una activitat que es fa tot sol a la seva habitació.
- Redirecció positiva: si passa en un lloc inadequat per avorriment, convida’l a fer una altra activitat (pintar, jugar amb blocs, etc.) sense donar més importància a l’acte en si.
- Fomentar l’afecte: augmenta el contacte físic i les mostres d’afecte diàries.
Quan s’hauria de consultar amb el pediatre?
- Si la conducta és compulsiva i interfereix amb els jocs o la vida diària.
- Si s’acompanya d’escenes sexuals explícites o involucra altres nens.
- Si hi ha sospita d’estrès greu o abús sexual.
- Si la situació genera una ansietat immanejable a la família.
Servei de Pediatria d’Althaia – Hospital Sant Joan de Déu de Manresa