En la infància és freqüent l’aparició de taques o canvis en el color de la pell que poden generar preocupació a les famílies. Entre les causes més habituals hi ha les pitiriasis, un grup d’alteracions cutànies benignes i generalment transitòries. Les més freqüents en infants són la pitiriasi rosada de Gilbert, la pitiriasi alba i la pitiriasi versicolor.
Pitiriasi rosada de Gilbert
La pitiriasi rosada de Gilbert és una erupció cutània aguda i autolimitada, més freqüent en nens grans i adolescents. La causa exacta no es coneix del tot, tot i que es creu que podria estar relacionada amb infeccions víriques.
Habitualment comença amb una lesió inicial anomenada “placa heràldica”: una taca rosada, ovalada i lleugerament descamativa que apareix sobretot al tronc. Dies o setmanes després, apareixen múltiples lesions més petites distribuïdes de manera simètrica i seguint les línies naturals de la pell, fet que li dona un aspecte molt característic.
Pot ocasionar picor lleu o moderada, encara que molts infants no presenten molèsties. El diagnòstic és clínic i, generalment, no cal fer proves complementàries. No requereix tractament específic, ja que desapareix espontàniament en unes 6 o 8 setmanes. Si hi ha picor, es poden utilitzar emol·lients o antihistamínics suaus.
Les pitiriasis no són greus ni contagioses i tenen un bon pronòstic. En aquest sentit, és important fer un diagnòstic adequat i evitar tractaments innecessaris.
Pitiriasi alba
La pitiriasi alba és molt freqüent durant la infància, especialment en nens amb pell seca o antecedents de dermatitis atòpica. Es manifesta amb taques blanquinoses o hipopigmentades, de vores poc definides, que apareixen sobretot a la cara, especialment a les galtes i al voltant de la boca, tot i que també poden afectar braços i tronc.
Les lesions solen fer-se més visibles després de l’exposició solar, ja que la pell sana es bronzeja mentre que les zones afectades mantenen un color més clar. De vegades poden presentar una descamació fina, però habitualment no provoquen picor ni altres molèsties.
El diagnòstic és clínic. No és una malaltia greu ni contagiosa i tendeix a resoldre’s amb el temps. El tractament es basa principalment en una bona hidratació de la pell i, en alguns casos, en l’ús de corticoides tòpics suaus durant períodes curts. L’ús de protector solar també ajuda a reduir el contrast de color.
Pitiriasi versicolor
La pitiriasi versicolor és una infecció superficial causada per un fong del gènere Malassezia, que forma part de la flora habitual de la pell. És més freqüent en adolescents, tot i que també pot aparèixer en infants.
Es presenta en forma de taques clares, marronoses o rosades, amb una descamació fina, localitzades principalment al tronc, el coll i les espatlles. En alguns casos pot provocar picor lleu, sobretot amb la suor.
El diagnòstic acostuma a ser clínic, encara que de vegades es complementa amb proves senzilles com la llum de Wood o el raspat cutani. El tractament consisteix en antifúngics tòpics, com cremes, locions o xampús específics. Tot i respondre bé al tractament, és habitual que pugui reaparèixer, especialment en climes càlids i humits.
Les pitiriasis no són greus ni contagioses i tenen un bon pronòstic. En aquest sentit, és important fer un diagnòstic adequat i evitar tractaments innecessaris. Davant de dubtes o lesions persistents, la valoració per part d’un professional sanitari és sempre recomanable.