El 30 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), representat amb un llaç blau cel. Aquesta jornada vol sensibilitzar la població sobre la importància de la prevenció, la detecció precoç i la no estigmatització de les persones que conviuen amb aquests trastorns.
Cada vegada és més freqüent que infants i adolescents expressin insatisfacció amb el seu cos. La pressió social per encaixar en un ideal estètic —sovint inabastable— fa que molts joves es comparin amb altres o sentin que la seva imatge “no és prou bona”. Aquestes percepcions poden conduir a conductes poc saludables envers l’alimentació, l’activitat física o el propi cos.
Davant d’aquesta realitat, la família esdevé un element essencial de protecció. Un ambient basat en la comunicació, la confiança i l’afecte facilita que els infants desenvolupin un autoconcepte positiu i una autoestima sòlida. Quan els fills perceben que els adults els donen suport, que confien en les seves capacitats i que els acompanyen en les dificultats, se senten més segurs i disposats a compartir allò que els preocupa. Aquesta connexió emocional és un dels factors protectors més importants davant els problemes psicològics que poden aparèixer en etapes de creixement.
També és valuós mostrar interès pel seu dia a dia, compartir activitats i moments de conversa, i mantenir un estil educatiu equilibrat, amb límits clars, però amb una comunicació propera i respectuosa. L’afecte incondicional, especialment en els moments d’error o de frustració, és una eina poderosa per reforçar la resiliència personal.
L’alimentació ha de ser viscuda com una font d’energia i benestar, no com un mecanisme de control.
En l’àmbit dels hàbits familiars, els àpats compartits continuen sent un dels protectors més sòlids davant els TCA. Menjar junts, encara que sigui un sol cop al dia i sense pantalles, afavoreix un clima de confiança i facilita detectar canvis en la relació amb el menjar. La manera com els adults parlen del propi cos o del cos dels altres també té un impacte directe: els infants aprenen observant, i és important evitar comentaris negatius o missatges centrats en el pes. De la mateixa manera, convé no associar mai el menjar amb premis o càstigs, ni transmetre la idea que hi ha aliments “bons” i “dolents”. ¡
Un altre aspecte rellevant és evitar que els infants estiguin exposats a dietes restrictives, ja que les dietes per aprimar-se són un dels factors de risc més coneguts per als TCA. Cal diferenciar clarament entre “fer dieta” i “menjar de manera saludable” i evitar que els menors rebin el missatge que el cos s’ha de modificar mitjançant restriccions. Igualment, és important supervisar l’ús de les xarxes socials i ajustar el consum de pantalles segons l’edat, per evitar que es vegin immersos en un entorn digital que sovint reforça ideals estètics irreals.
Els Trastorns de la Conducta Alimentària són trastorns mentals greus i complexos, en què intervenen factors genètics, biològics, psicològics i culturals. Malgrat aquesta complexitat, hi ha elements que podem transformar des de casa: un ambient familiar positiu, una relació emocional sòlida i una mirada crítica davant la pressió estètica. Aquests factors poden esdevenir claus per reforçar la salut emocional dels infants i adolescents i ajudar-los a desenvolupar-se amb més confiança i resiliència.
Laura Mor Maldonado- Psicòloga Clínica de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària del Centre de Salut Mental d’Althaia.