L’al·lèrgia és un procés, d’origen desconegut, pel qual un individu reconeix com a estranya una substància, anomenada al·lergen. Tot i que aquesta substància és inofensiva per a la majoria de la població, per d’altres persones pot produir una resposta desproporcionada del sistema immunològic, produint anticossos específics en contra de la substància i causant un seguit de símptomes propis de la malaltia al·lèrgica.
La vacuna de l’al·lèrgia o també anomenada ITE (immunoteràpia específica) és l’administració gradual d’un al·lergen específic a un individu fins arribar a la dosis prescrita. Normalment, el tractament té una durada entre tres i cinc anys. L’objectiu d’aquesta vacunació és disminuir els símptomes en posteriors exposicions a l’al·lergen causant.
S’ha de tenir present que la ITE és considerat un tractament de risc, perquè hi ha la possibilitat que la seva inoculació provoqui una reacció al·lèrgica i, fins i tot, una reacció al·lèrgica molt greu, anomenada anafilaxi. Per aquests motius, la immunoteràpia s’ha d’administrar sempre en un centre sanitari i sempre s’ha de seguir una sèrie de pautes i consells, que s’expliquen a la persona atesa i als seus familiars.
I quin és el procediment efectiu i segur per a la vacunació de l’al·lèrgia?
El procediment d’aplicació d’aquesta vacunació és el següent:
En primer lloc, es comprova que el dia de l’administració no hi ha descompensacions de la malaltia, ni signes d’infecció respiratòria o febre, i que no hi ha cap altre procés infecciós com amigdalitis, otitis, grip, diarrees, malestar general, etc. Si fos el cas, s’hauria de retardar uns dies l’administració de la immunoteràpia.
Després de l’administració, cal esperar 30 minuts al centre sanitari per a comprovar la possible aparició d’efectes secundaris, així davant de qualsevol símptoma, per lleu que sigui, es pot avisar a la infermera referent.
Durant les hores posteriors a la injecció no es pot fer activitat física intensa, ni banyar-se, o dutxar-se amb aigua molt calenta. L’endemà de l’aplicació, ja es poden fer totes les activitats amb normalitat. Tampoc s’ha de friccionar la zona de la injecció.
En cas de reacció local, s’ha d’aplicar gel. Si la zona on s’aplica la vacuna s’envermelleix i fa coïssor, també s’hi pot aplicar una pomada amb corticoide. En cas que hi aparegui un bony, si és més gran d’una moneda de 1 € (infants) o de 2 € (adults i adolescents), s’ha de prendre l’antihistamínic prescrit. En aquests casos en concret, la persona s’ha de prendre l’antihistamínic per al pròxim dia de vacunació, una hora abans de l’administració de la vacuna.
També és interessant recordar que els vials de la vacuna es dispensen a la farmàcia i s’han de conservar a la nevera i transportar fins al centre sanitari, sempre mantenint la cadena de fred.A més, cal recordar que la recepta de la vacuna es renova automàticament el dia de la visita mèdica.
Està comprovat que l’educació sanitària ben dirigida reforça de manera substancial el tractament farmacològic i que el coneixement i compliment del tractament en reforça l’eficàcia.
Alba Calveras Expósito i Carme Llobet Abizanda – Infermeres referents Servei d’al·lèrgia d’Althaia