El joc online s’ha convertit en una moda entre els joves degut a la publicitat i al fàcil accés al joc mitjançant el mòbil i altres dispositius digitals. Amb Internet, es pot apostar en qualsevol lloc i moment. Aquesta facilitat augmenta el risc d’addicció de forma ràpida i l’increment exponencial dels diners gastats i problemes derivats.
A la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa cada vegada arriben més casos de joves “enganxats” al joc d’apostes online i presencial amb múltiples deutes derivats del joc i amb problemes d’estrès, depressió i ansietat derivats de la conducta del joc.
Potser vosaltres també heu començat a jugar amb apostes algun dia, per casualitat, per diversió, i tot d’una us adoneu que esteu passant massa temps apostant. Avui en dia, amb Internet, es pot fer les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Potser també el fet de jugar una mica més del compte us ha generat algun problema econòmic o amb el vostre entorn. Si aquest és el vostre cas, potser ja teniu un problema d’addicció al joc amb apostes. Us proposem que feu aquest test i que seguiu els passos que us indiquem per posar fre a la situació que esteu vivint.
Sabeu que hi ha diferents fases en l’addicció al joc?
1.- Fase de guanys (“lluna de mel”)
És quan es guanya apostant esporàdicament, creant eufòria i ganes de continuar jugant. Els guanys obtinguts en aquesta fase s’acostumen a viure com a “diners regalats”, i per tant, es continua apostant. Aquesta eufòria queda “registrada” en el cervell i vol repetir la jugada.
2.- Fase de pèrdues
L’optimisme de la primera fase fa que s’arrisqui cada vegada més per guanyar més diners, el que incrementa les pèrdues. Es comencen a demanar diners a amics i familiars o sol·licitar crèdits, sovint a entitats financeres amb interessos desproporcionats.
El joc és vist com a única manera de recuperar les pèrdues econòmiques i pagar els deutes. S’oculta a familiars i amics el grau d’implicació en el joc, esperant recuperar les pèrdues per deixar de jugar definitivament. A mesura que el problema avança, incrementen símptomes com l’ansietat, l’insomni o el cansament físic.
3.- Fase de desesperació
La persona perd el control, s’aïlla del seu entorn afectiu i social i només viu per jugar. Els deutes augmenten i el joc és vist com l’única solució per evadir-se dels problemes ocasionats pel mateix joc. S’agreuja el malestar, els sentiments de desesperança i els símptomes depressius i d’ansietat. No es veu una possible sortida al problema.
Si us identifiqueu amb alguna d’aquestes tres fases, demaneu ajuda especialitzada.