Sovint ens qüestionem si donem una alimentació adequada als nostres fills. Estan en època de creixement, època on l’alimentació pel bon funcionament dels diferents òrgans i sistemes, és molt important. Les recomanacions dietètiques generals, dependran de l’edat: no serà el mateix l’alimentació que necessita un lactant, que la d’un nen o la d’un adolescent. Aquest escrit pretén donar consells generals en l’alimentació infantil (pre-escolar i escolar).
Actualment està molt de moda el tema de l’alimentació saludable, sobretot en adults: dietes (no de règim) on es treu la lactosa, o el gluten, dietes hiperproteiques, els “sucs verds”,… Poden fer aquestes dietes els nostres fills?
D’entrada recordar que és molt important promoure uns hàbits alimentaris saludables ja des de la infància per tal d’evitar carències i desequilibris entre els nutrients. Cal que ensenyem a menjar de tot, sense abusar de res. L’objectiu és assegurar el creixement i prevenir malalties cròniques (siguin de nen, o d’adult) relacionades amb l’alimentació.
En principi, si no hi ha intoleràncies, al·lèrgies o problemes malabsortius diagnosticats, un nen/a ha de poder menjar de tot. És important consumir una alimentació ben variada que inclogui aliments de tots els grups (llegums, cereals, verdures, fruita, fruits secs, llet i derivats, carn, peix i ous). També cal mantenir un horari regular d’ingesta i realitzar 5 àpats (en quantitat moderada) al dia. Una bona opció per tal d’afavorir un ordre i varietat és fer una plantilla, complementària als menús de l’escola, si s’escau. També els nostres nens poden col·laborar a l’elaboració, tenir “mà esquerra” per fer-los-en partíceps. Per exemple, mentre es fa la plantilla, amb els nens a davant, demanar: quin dia voleu que toquin les llenties? Si ells diuen el dimarts, és una manera de donar-los certa “autonomia” a decidir i els semblarà que ho han escollit ells, quan en realitat nosaltres haurem posat un dia de llegum a la setmana.
És bo tenir cura de les textures, sabors i consistència dels aliments i plats en funció de l’edat: Que els nens col·laborin amb l’elaboració o decoració del plat, puguin escollir alguns ingredients (per exemple fer-se ells una amanida amb totes les coses que els agradin, on hi vegin colors, fent cares o dibuixos,…fer els plats/presentacions més atractius…).
Què fer si a un nen no li agrada cert aliment? Ensenyar a menjar de tot (i donant exemple) és important. Si és un sol aliment que no agrada (per exemple el pebrot), però menja verdures, es pot perdonar, o barrejar-lo amb altres aliments més acceptats. Però no poden no agradar moltes coses, si no l’alimentació cada vegada és més selectiva i poc variada.
Si un nen no menja durant un àpat, s’hauria d’esperar al següent, per no perdre el ritme. No passa res perquè no mengin. Tenint un plat a taula i bo, no ens ha de fer pena que no mengin. Pena fan els nens que no tenen un plat a taula!
Els àpats són un bon moment per passar en família, en un ambient relaxat, sense presses ni nervis. Afavorint una bona masticació, adonant-nos que estem menjant (no davant la tele o amb distraccions).
Cal limitar el consum de begudes refrescants ensucrades, darrerament també se n’ha parlat molt. L’aigua és la beguda més saludable. Intentar limitar també els aliments massa greixosos, ensucrats o amb escàs valor nutricional, indigestos,… Són coses que tots sabem, i no passa res si són l’excepció, però no hauria de ser la norma. És preferible cuinar a la planxa, brasa, vapor, bullit, estofat o papillota.
I per acabar, com a consell, donaríem el no utilitzar els aliments com a premi o càstig ( el típic: ”si et portes bé, et compraré un ou kinder”). Amb això li estem dient que l’ou kinder és molt bo, perquè se l’ha guanyat al fer bondat…. Hauríem d’intentar que els premis no estiguessin relacionats amb la ingesta. Per exemple: Si et portes bé, avui podràs estrenar el pijama nou, etc…
Sense voler allargar-nos més, sabem que la alimentació dels nostres fills és un tema molt important, i complicat alhora, sobretot pels nens que no són “bons menjadors”, però remarquem la importància d’ “educar a menjar”, ja que això és un hàbit que mantindran després d’adults.