Les vacunes són una eina fonamental en la sanitat pública, tant per obtenir beneficis induviduals com comunitaris, incloent tots els grups d’edat, no només els nens. A mesura que ens anem fent grans incrementa lleugerament la susceptibilitat de patir infeccions, degut a la immunosenescència (es tracta de la disminució progressiva de la funcionalitat del sistema immunitari amb l’edat). Això ocorre tant amb la immunitat innata com en l’adaptativa.
El grup de vacunes de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia recomana la vacunació sistemàtica de tots els adults majors de 60 anys en:
– GRIP (vacuna inactivada): anual. La seguretat és, en general, excel·lent. No provoquen la grip. Les reaccions adverses més freqüents són calor, envermelliment o inflamació de la zona de la punxada. Més rarament febreta, miàlgia o malestar, expressant la resposta inflamatòria. No està recomanada en persones que presentin al·lèrgia a l’ou.
També seria recomanada la vacunació de: familiars que conviuen amb persones grans, tant adults com nens majors de 6 mesos, cuidadors, personal sanitari, persones amb malalties cròniques.
– ANTIPNEUMOCÒCCICA (vacunes inactivades): disminueix les complicacions, risc d’hospitalització i mortalitat. La recomanació seria iniciar amb la vacuna conjugada 13 valent i als 2 mesos administrar la polisacàrida 23 valent, per obtenir el màxim d’eficàcia.
Sobretot en individus que presentin comorbilitats com ara: Fístula de líquid cefalo-raquidi, implant coclear, cirrosis hepàtica, malaltia cardiovascular crònica, malaltia pulmonar crònica, diabetis, hepatopatia, alcoholisme, o altres malalties immunosupressores (immunodeficiències, neoplàsies d’òrgan sòlid o hematològiques, VIH, insuficiència renal crònica, síndrome nefròtica, tractament immunosupressor, ús de corticoides de forma perllongada, transplant d’òrgan sòlid o TPH, asplènia anatòmica o funcional).
Actualment, la vacuna conjugada 13 valent només està finançada als pacients amb més grau d’immunosupressió pel Sistema Nacional de la Seguretat Social. Això no vol dir que no sigui altament recomanada i eficaç per tota la resta, sinó que en aquests altres casos s’ha d’autofinançar.
– DIFTÈRIA-TÈTANUS o DIFTÈRIA-TÈTANUS-TOS FERINA (vacuna inactivada):
1. Adults no vacunats: es recomana pauta de 3 dosis amb Td (tètanus-diftèria) (0, 1-2, 6-12 mesos)
2. Adults amb primovacunació incompleta: no s’ha de reiniciar la pauta, independentment del temps que hagi passat des de la darrera dosis. S’han de completar les 3 dosis, respectant els intervals d’administració de cada una d’elles.
3. Dosis de reforç en adults: Cal completar les 5 dosis en total. La 6a dosis s’administra entre els 60-64 anys.
4. Pel que fa a la tos ferina darrerament s’han detectat casos emergents de malaltia, pel que són necessàries estratègies per disminuir la morbilitat en adults: vacunació sistemàica de les dosis recordatori amb dTpa (diftèria-tètanus-tosferina), “estratègia del niu” es tracta de vacunar als convivents (família) i membres de centres infantils d’un nounat almenys 2 setmanes abans del naixement.
– HERPES ZOSTER (vacuna inactivada): indicat en funció de l’edat i la patologia de base: a tots els majors de 60 anys, amb prioritat en pacients que presenten: Major freqüència i gravetat d’herpes zòster i les seves complicacions, diabetis, MPOC en tractament amb corticoides inhalats, insuficiència cardíaca crònica, persones immunocompetents que està previst un període d’immunosupressió programada o possible en un futur.
S’administra en pacients que hagin presentat prèviament herpes zòster de fa més d’un any, i pot ser administrada amb la vacuna antigripal inactivada (no amb la pneumocòccica 23 valent, reduïria la resposta immune enfront la vacuna de l’herpes zòster). No es recomana la vacuna de l’herpes zòster a persones que ja s’hagin vacunat de varicel·la.
S’administra en una sola dosi única. Els efectes adversos són envermelliment i inflamació, amb calor local, dolor i/o picor de la zona de punxada. En alguns casos també mal de cap, febre, infecció respiratòria, diarrea, astènia i rinitis. En casos excepcionals també s’han detectat episodis d’erupcions cutànies similars a l’herpes o varicel·la.