Eren mitjans de febrer del 2020 quan just acabàvem d’arribar del viatge de final de carrera, el que no sabíem és que hauríem de viure una pandèmia per poder fer el següent. Ja feia setmanes que se sentia a parlar d’un virus que estava afectant la població de Wuhan, a la Xina, però mai ens haguéssim imaginat que l’impacte fos tal com per haver-nos d’incorporar de forma immediata a un hospital.
Quan el virus va arribar a casa nostra, es va plantejar la possibilitat de recórrer als estudiants de quart d’infermeria davant del col·lapse del sistema sanitari que s’estava a punt de produir. Tot i això, no en vam ser plenament conscients fins que vam rebre la trucada de l’hospital.
La majoria dels nostres companys de carrera, van incorporar-se a unitats amb pacients contagiats per la Covid. Nosaltres, en canvi, vam tenir la sort de començar a la unitat de maternoinfantil, fent de suport a infermeria, donat que alguns companys del servei van haver de ser reubicats a altres unitats per la falta de personal amb experiència per atendre pacients crítics.
Encara recordem el primer dia, quan vam entrar per la porta perquè ens expliquessin les condicions en les quals treballaríem i les nostres competències, i com, aquella mateixa tarda, vam acabar sortint amb l’uniforme a la mà per començar l’endemà. Són moltes les emocions que vam sentir en aquell moment, començant per la por, por a no estar a l’alçada, por a la falta d’experiència, por d’entrar en aquell món que fins ara veiem darrere una pantalla.
En aquells moments gairebé totes les unitats de l’hospital s’havien transformat en unitats Covid, tot i això, pediatria i maternitat continuava sent la mateixa de sempre; era “la bombolla de l’hospital”. Vam tenir el privilegi de veure en primera persona, com la vida s’obria pas enmig d’un món ple d’incertesa i por.
Avui dia, podem dir que ja portem gairebé dos anys exercint com infermeres, els nostres dos primers anys de la nostra carrera. Dos anys on hem crescut dins un equip que ens ha ensenyat el que és de veritat la companyonia i la vocació per la professió.
Des d’aquí, agrair a tothom qui ens ha estat acompanyant fins ara, per creure en nosaltres des del primer dia i acompanyar-nos en aquest camí tan bonic.
Anna Liso i Judith Sánchez
Infermeres materno-infantil Althaia