Què és la cocaïna?
La cocaïna és una potent droga estimulant d’acció ràpida, extremadament addictiva. Estimula el sistema nerviós central, provocant una pujada eufòrica. Hi ha dues formes químiques de la cocaïna que solen consumir-se: la sal de clorhidrat (que és soluble en aigua) i els cristalls de cocaïna o base, coneguda en anglès com “Freebase” (que no són solubles en aigua). La sal de clorhidrat, o la forma en pols de la cocaïna, es consumeix de forma injectada o inhalada (“snorting”). Els cristalls de cocaïna o Freebase han estat processats amb amoníac o bicarbonat sòdic i aigua i després escalfats per eliminar el clorhidrat i produir una substància que es pot fumar.
El consum de cocaïna s’ha convertit en els últims anys en un dels problemes més greus de salut del nostre entorn, sent la segona droga il·legal més consumida.
El consum regular de cocaïna augmenta el risc de patir problemes de salut cardiovascular, com atacs cardíacs o accidents cerebrovasculars. Això es deu al fet que la cocaïna pot danyar el cor gairebé immediatament després de començar a utilitzar-la, i el dany augmenta com més temps es fa servir la droga.
¿Com pot afectar a nivell cardiovascular?
Algun dels efectes que pot tenir en el cor i vasos sanguinis són:
- Augment de la pressió arterial: la cocaïna provoca una vasoconstricció perifèrica i un augment de la freqüència cardíaca.
- Enduriment de les artèries: al voltant del 30% de les persones que van morir sobtadament després del consum de cocaïna, van mostrar malaltia arterial coronària greu relacionada amb aterosclerosi.
- Dissecció aòrtica: a causa de l’augment abrupte de la pressió arterial i a l’estrès addicional en el múscul cardíac.
- Inflamació del miocardi: a curt termini es produeix inflamació, si es manté el consum pot arribar a provocar enduriment muscular.
- Alteracions del ritme cardíac: interfereix amb el sistema elèctric del cor, pot provocar arítmies.
- Atac cardíac: derivat de l’augment de pressió arterial + rigidesa de les parets arterials + engrossiment del miocardi. Els atacs cardíacs induïts per la cocaïna no són només un risc per a les persones que han consumit la droga durant anys. Un consumidor pot experimentar un atac cardíac al primer consum de cocaïna.
El consum de cocaïna pot provocar símptomes cardíacs immediats que precisin l’activació d’ajuda sanitària urgent. No obstant això, hi ha un dany significatiu a nivell cardiovascular, que evoluciona de manera silenciosa i és difícil de detectar. Una prova de ressonància magnètica cardiovascular (CMR) pot detectar el mal. Així mateix, l’ECG en consumidors de cocaïna sol identificar una freqüència cardíaca en repòs significativament menor que persones no consumidores.
Què podem fer el personal d’infermeria?
Deixar la cocaïna no redueix immediatament el risc de presentar problemes de salut cardiovascular, però pot prevenir un dany major. Per això, és important realitzar una adequada detecció precoç dels consumidors.
El personal d’infermeria tindrà un paper rellevant al realitzar l’entrevista motivacional, i fer arribar al consumidor la necessitat d’abandonar el consum i derivar-lo, si és necessari i accepta, al Centre d’Atenció i Seguiment a les addiccions (CAS). Si el consumidor de cocaïna té el primer contacte amb la sanitat a través del servei d’urgències també cal fer insistència en la derivació a un servei especialitzat com pot ser el CAS. Realitzarà la monitorització de constants i l’atenció integral de la persona, derivant-la a recursos especialitzats en cas necessari. La cocaïna és una droga molt addictiva que pot provocar síndrome d’abstinència, precisant la supervisió contínua per part d’infermeria.
Actualment no existeix un tractament mèdic específic per a l’addicció a la cocaïna. El tractament es basa en teràpies individuals i / o grupals i monitorització de metabòlits en orina.
Les comunitats terapèutiques (CT) o programes residencials ofereixen una altra alternativa als que necessiten tractament per l’addicció a la cocaïna. Aquestes comunitats terapèutiques requereixen en general una estada de 6 a 12 mesos i usen a la “comunitat” com un component actiu del tractament. La finalitat de les CT es aconseguir la reinserció del pacient a la societat.
Laura Tarradellas Salvadó, Bàrbara González Batista, Eva Lorenzo Peteira
Infermeres d’Althaia