En els darrers anys hi ha hagut un augment del consum de les begudes vegetals, encara que el seu consum es remunta a fa més de 2000 anys.
Què són aquestes begudes?
Són productes obtinguts del processament de llegums, cereals, llavors i fruits secs, o bé la combinació de diversos.
Al mercat podem trobar begudes de civada, soja, arròs o ametlla, entre d’altres.
El resultat és un líquid de color blanc que recorda la llet. És, per això, que moltes vegades les anomenem llets vegetals, encara que no hauria de ser així, ja que la llet és, per definició, la secreció de les glàndules mamàries dels mamífers. Segons la normativa publicitària no es poden vendre com a llets sinó com a begudes.
Però, s’assemblen en alguna cosa més, a més del color i la textura?
Els seus nutrients no són equivalents a la llet, ni són iguals en les diferents varietats.
La llet animal té una composició de gran interès, pel seu contingut en calci, vitamines liposolubles (especialment vitamina D), greixos i proteïnes. Els làctics sempre s’han considerat un aliment necessari a l’edat pediàtrica ja que són una bona font de calci i vitamina D (tenint en compte que la via més important d’obtenció és l’exposició solar), però no conté cap nutrient que no pugui ser trobat en altres aliments.
El calci es troba en llegums, verdures com el bròquil o fruits secs. La vitamina D, la podem obtenir exposant-nos al sol 5-10 minuts al dia, gairebé tots els dies de la setmana, a través de les mans i la cara.
Tot i això la composició de les begudes vegetals sol ser un 5-20% del producte del qual deriven. La resta és aigua amb altres components que poden ser estabilitzants, sucre o algun oli. És per això que solen ser força pobres a nivell nutricional.
Repassarem cadascun dels principals components de la llet de vaca i els compararem amb les begudes vegetals.
- Proteïnes: les begudes que deriven de cereals amb prou feines tenen contingut proteïc. Mentre que les que deriven de llegums poden arribar a contenir fins a 3g de proteïna per cada 100 ml, un valor molt similar al de la llet de vaca.
- Greixos: el seu contingut és molt baix respecte a la llet.
- Calci: moltes begudes vegetals estan enriquides, i tenen una absorció similar a la llet animal. Algunes també s’enriqueixen amb vitamina D.
Hem de fer esment especial als sucres. Les begudes vegetals contenen sucre derivat del procés d’obtenció, però moltes també els afegeixen sucres de forma artificial per potenciar el sabor. És aconsellable que el contingut de sucres sigui inferior a 5g/100ml.
I si el meu fill no pot prendre làctics? Per motius de salut o bé, perquè no en desitja?
Sempre que garantim les aportacions de calci i de vitamina D no cal consumir làctics. Però si voleu “un substitut”, la millor alternativa, atès que la seva composició nutricional és la més semblant a la llet de vaca, és la llet de soja sense sucres afegits i enriquida amb calci. Hi ha el mite que la soja pot alterar el sistema hormonal, que no ha arribat a demostrar-se científicament.
Per acabar, cal insistir que les begudes vegetals no han de substituir la lactància materna o les fórmules que s’utilitzen en els menors de 12 mesos. Per sobre dels 6 mesos es poden utilitzar petites quantitats com a part d’alguna recepta. Pel que fa a les begudes d’arròs és millor no oferir-les fins passats els 6 anys, a causa del contingut en arsènic.
Consulteu el document sobre begudes vegetals de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.