La paraula displàsia de maluc engloba un conjunt d’alteracions dels ossos de l’articulació del maluc, concretament el cap del fèmur i l’acetàbul (la cassoleta del costat de la pelvis on llisca el cap del fèmur per a fer tots els moviments de l’articulació). Pot anar desde una mínima alteració en la anatomia o forma de l’acetàbul a una subluxació o una luxació completa d’aquest articulació (pèrdua completa de contacte entre els dos ossos que formen l’articulació del maluc).
Per què es produeix?
1.- Pot formar part d’una altra malaltia o síndrome polimalformatiu que doni aquesta i altres lesions associades.
2.- Factor hereditari: és una mica més freqüent si hi ha una història familiar prèvia.
3.- Posició de natges en el ventre matern.
4.- Posició dels malucs en el primer any de vida: per a que els malucs s’acabin de formar bé, és aconsellable col.locar al nadó amb les cames obertes.
Com diagnosticar-la?
Al nèixer el pediatre fa una exploració al nounat amb unes maniobres específiques que és bàsica per al diagnòstic. Amb unes maniobres d’exploració es pot saber si un maluc està luxat o és fàcilment luxable.
Més endavant, mentre el lactant va creixent, es pot manifestar com a una assimetria dels plecs cutanis de les natges i cuixes, altrament coneguts com a sacsons. Uns sacsons assimètrics poden suggerir una displàsia de malucs, però no sempre hi serà. A més hi ha una dificultat per obrir el maluc i en alguns casos és impossible. La dificultat és sobretot en el moviment que fem al maluc per obrir les cames, per exemple, per canviar un bolquer.
Quan el nen ja camina, veurem coixesa o pèrdua de longitud d’una de les cames. Si la luxació és en ambdós malucs pot ser difícil que no coixegi.
En cas de sospita de displàsia de maluc, el pediatre demanarà una ecografia (en nen menor de 6 mesos ) o una radiografia (en nens més grans) que ens diagnosticarà la malaltia.
Quin és el seu tractament?
L’objectiu del tractament és col.locar el cap del fèmur dins de l’acetàbul i lograr mantenir-lo en la correcta posició el temps suficient perque els ossos i lligaments es desenvolupin correctament i el maluc es mantingui ben col.locat i estable.
El tractament variarà segons si és una cadera luxable o si és una luxació completa i de l’edat del nen en el moment del diagnòstic. En els nadons es comença amb unes fèrules en abducció (cames obertes). Si no s’aconsegueix la correcta col.locació del cap de fèmur pot requerir la reducció sota anestèsia i col·locació de guix .Els nens grans precisen intervenir-se quirúrgicament per practicar la reducció oberta del maluc.
I…el pronòstic?
Quan el diagnòstic es fa en els primers 3-4 mesos de vida, l’evolució sol ser bona . Quan més gran és el nen més difícil és el tractament i els resultats no són tan bons, podent inclús ocasionar una deformitat residual a l’articulació que condueixi a una artrosi en un pacient molt jove.
Amb la col·laboració del Servei de Traumatologia i Ortopèdia