Iniciar l’alimentació complementària en un nadó no té gaires complicacions, però sí que cal tenir en compte alguns aspectes, ja que hi ha diferències respecte a l’adult. Durant el procés poden sorgir preguntes com ara: quina quantitat de sucre és adequada per al meu fill? Cal afegir sal o altres condiments als aliments? Repassem-ne alguns punts clau.
Pel que fa al sucre, és una substància que no aporta res com a nutrient, i augmenta el risc de malalties com l’obesitat i les càries. De fet, l’humà, des del naixament, té una predilecció pel dolç, que s’associa al gust de les fruites i la llet, i que provoca que es vulgui ingerir més hidrat de carboni per obtenir energia com a mitjà de supervivència. Però, quan a un infant se li ofereix sucre artificial que té més poder endolcidor, i per tant, és més intens i atractiu que el sucre dels aliments naturals, es pot provoca que el nadó acostumi el seu palador a sabors excessivament dolços. Això pot comportar que rebutgi els aliments que realment tenen un interès nutricional, com les fruites i les verdures, amb menys poder endolcidor. Per aquests motius, no es recomana oferir aliments amb sucres afegits ni afegir sucre als aliments naturals fins als 2 anys, i a partir de llavors, com menys millor.
Respecte a la sal, els nadons compten amb un sistema renal immadur que els impedeix processar grans quantitats de sodi. Per això, no és necessari afegir res de sal als àpats. Tant la llet materna com l’artificial contenen el sodi necessari pel bon funcionament de l’organisme. A més a més, l’entrada de sodi es pot veure augmentada per la ingesta de productes processats que porten sodi afegit. Per aquest motiu no es recomana oferir aquest tipus de condiment als nens. El paladar “verge” de sal dels nadons no en necessita per assaborir els aliments.
Una de les opcions per donar sabor als plats es pot fer a través d’espècies. Es pot començar per les més suaus, com l’orenga, l’alfàbrega, el julivert, la canyella o el pebre vermell dolç. S’ha d’evitar oferir les espècies més fortes com el curri, la cúrcuma, el pebre negre i les altres més picants, que podrien donar molèsties digestives. Aquestes es poden oferir a partir de l’any, quan el sistema digestiu de l’infant sigui més madur. També es poden fer servir altres aliments per potenciar el sabor, com la ceba, l’all, el coriandre i els alls tendres.
Amb aquestes recomanacions i una mica d’imaginació, tot és possible!
Servei de Pediatria d’Althaia – Hospital Sant Joan de Déu de Manresa