Sovint, quan un aliment no es tolera correctament, es parla d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries sense tenir en compte que es tracta de dues reaccions que, tot i que comparteixen alguns símptomes, són diferents, tant per la causa com per la gravetat.
Les al·lèrgies alimentàries es produeixen perquè el nostre sistema immunitari percep que una substància, en principi inofensiva per al nostre organisme, és nociva. En conseqüència, el sistema immunitari actua de manera desproporcionada i provoca una sèrie de símptomes.
Per contra, una intolerància alimentària és una reacció del sistema digestiu davant d’un aliment, a causa d’un dèficit d’un enzim que impedeix la seva digestió. I existeix un tercer grup de malalties que poden provocar una simptomatologia similar que pel que pot generar encara més confusió. És el cas de la celiaquia, que no és ni una al·lèrgia ni una intolerància alimentària, sinó una malaltia digestiva provocada per la ingesta continuada de gluten, que es troba present a aliments com el pa i la pasta.
Quins són els símptomes que diferencien una al·lèrgia d’una intolerància alimentària?
Tant les al·lèrgies com les intoleràncies presenten símptomes comuns, com el mal de panxa, la inflamació, les nàusees o els vòmits. Però en el cas d’una persona al·lèrgica a aliments els símptomes més freqüents són els cutanis (com al urticària o la inflamació dels llavis o les parpelles), respiratoris apareixen altres símptomes de tipus respiratori, (com esternuts i tos) , o problemes cutanis, com la urticària o la inflamació dels llavis o la boca.o menys freqüentment la pèrdua de coneixement (xoc).
Així, tot i compartir alguns símptomes, les al·lèrgies poden afectar diversos sistemes més enllà del digestiu. La majoria de les reaccions per al·lèrgia són de caràcter lleu, però, en alguns casos, si no s’aturen a temps, poden desencadenar en un quadre mèdic greu que podria requerir una atenció hospitalària immediata . En canvi, les intoleràncies alimentàries produeixen símptomes molests que disminueixin la qualitat de vida, però no són potencialment letals.
Una altra de les diferències clau és el temps en què triguen a aparèixer els símptomes. En el cas de les al·lèrgies alimentàries, els símptomes poden manifestar-se des de pocs segons minuts després d’haver estat en contacte amb la substància que provoca l’al·lèrgia fins a hores més tard d’haver ingerit l’aliment. En les intoleràncies alimentàries, els símptomes no són tan clars i poden trigar més temps a aparèixer.
Quins són els tractaments per a les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries?
Primer de tot, s’han de fer les proves diagnòstiques per definir la causa que provoca l’al·lèrgia o la intolerància alimentària. Un cop identificat el problema, el tractament de l’al·lèrgia alimentària consisteix, generalment, a evitar els aliments implicats. A banda, s’està avançant en el camp de la immunoteràpia, el que suposa que les persones al·lèrgiques a algunes fruites, fruits secs, llet o ou disposen de vacunes que ja han demostrat la seva utilitat. En alguns casos es poden intentar tractaments de dessensibilització a aliments sempre en àmbit hospitalari i sota la supervisió d’un al·lergòleg.
En el cas d’una intolerància, la pauta habitual és l’eliminació de l’aliment o el nutrient que causa el problema. En alguns casos en particular es fan tècniques per introduir l’aliment o aliments que provoquen la intolerància. Per exemple, un pacient intolerant a l’ou o a la llet pot menjar progressivament aquest aliment a la seva dieta per aconseguir una tolerància, sempre amb una pauta d’alimentació guiada i supervisada per professionals experts.
L’evicció de l’aliment o aliments que causen el problema al·lèrgic o d’intolerància és, en molts casos, difícil ja que poden existir contaminacions en la manipulació dels aliments que puguin posar en risc el pacient. Tanmateix, el control de l’al·lèrgia o la intolerància no és fàcil en aquells pacients al·lèrgics que reaccionen amb símptomes greus, ja que ni tan sols poden tocar objectes, com un ganivet que no estigui del tot net i puguin tenir restes de l’aliment que causa l’al·lèrgia. Per aquest motiu, ambdós equips d’especialistes, acorden que cal revisar minuciosament la composició de tots els aliments que es compren per evitar reaccions a casa i també ser molt curosos quan es menja fora de casa.
Com estar segurs i previnguts davant d’una reacció?
Hi ha pacients que tenen símptomes subjectius sovint difícils de comprovar. Per això, és necessari consultar amb un al·lergòleg i un digestòleg davant de qualsevol sospita de reacció anormal després d’ingerir o tocar un aliment.
Servei d’Al·lergologia i Servei de Digestologia de la Fundació Althaia