Un pacient amb tractament d’hemodiàlisi és aquella persona que té una Malaltia Renal Crònica Avançada (MRCA) és a dir, els seus ronyons tenen una funció disminuïda i/o alterada. Això li suposa haver de venir a l’hospital tres cops a la setmana per poder realitzar el tractament que el manté amb vida.
La MRC representa un canvi molt important en la vida del pacient, tant a nivell físic, psicològic i social. El pacient ha d’afrontar canvis en la seva salut, alteracions en les seves emocions, creences, sentiments i trencament dels seus rols familiars i socials. L’afrontament d’aquests canvis pot generar confusió, ansietat i inseguretat respecte a la seva identitat.
La malaltia renal suposa, per tant, una situació difícil i les conseqüències estan relacionades amb el tractament substitutiu (diàlisi) i les limitacions i restriccions que aquest tractament comporta.
Impacte de la Malaltia Renal
L’estudi d’epidemiologia de la MRC a Espanya (EPIRCE), mostra que aproximadament el 9,24% de la població adulta pateix algun grau de MRCA. Aproximadament, el 0,1% de la població rep algun tipus de tractament renal substitutiu, el que representa el 3% del cost sanitari públic. El tractament substitutiu renal consumeix enormes recursos pels seus costos directes i indirectes.
El tractament es viu com una experiència estressant que apareix a la vida del pacient i interfereix de forma significativa en la seva vida laboral. És per això que la gran majoria passa a una situació d’incapacitat laboral permanent. Només un de cada tres pacients en edat laboral, te una feina activa, amb importants diferències en funció del tipus de tractament: des del 20% en el cas de l’hemodiàlisi i fins a el 50% en el cas de la diàlisi peritoneal automàtica.
L’activitat professional comporta una major estabilitat econòmica i un millor estat emocional al recuperar, en molts casos, l’autoestima i les capacitats que en un principi perd, i facilitar que el pacient es mantingui integrat en la societat.
Si el pacient rep un trasplant, aquesta situació es reverteix i se’l considera apte per tornar a exercir una activitat professional, malgrat la dificultat que tindrà de reinserir-se en el mercat laboral després d’anys d’inactivitat.
Situació psicosocial
Segons estudis científics, el percentatge de depressió en les unitats de diàlisi pot situar-se per sobre del 80% i el d’ansietat supera el 30%. De fet aquests trastorns han estat infravalorats, però la realitat mostra que són significativament prevalents.
Les prioritats del pacient amb MRC són:
- L’afrontament de la diàlisi, que no deixa de ser una experiència estressant que apareix en la seva vida.
- Les relacions familiars (que es veuen afectades en gran mesura)
- Els factors psicològics. Aquests es poden tractar amb estratègies terapèutiques per potenciar la qualitat de vida relacionada amb la salut mitjançant l’educació, el control dietètic, l’atenció psicològica i l’assessorament social.
Consells per afavorir el benestar dels pacients renals
- Comptar amb una vida activa i satisfactòria.
- Mantenir els sentiments positius i controlar els que són negatius.
- Treballar l’autoimatge.
- Recuperar l’autonomia i la independència.
- Comptar amb relacions socials gratificants.
- No pensar massa en el mal tràngol de la diàlisi, sinó que gràcies a ella, es manté amb vida mentrestant s’espera l’arribada d’un trasplantament renal, que millorarà la seva qualitat de vida.
- No perdre mai la il·lusió per viure i realitzar activitats que omplin interiorment. Fer exercicis, manualitats, estudiar i així, mantenir els dies ocupats en alguna cosa que els agradi.
- Viure el dia a dia, l’hora, el minut. Aprofitar qualsevol petita oportunitat per viure, per escoltar música, per estar en família, etc.
- Prendre la diàlisi com un treball, perquè segurament serà, el treball més important de la seva vida.
Per últim diríem, que l’optimisme, l’autoestima i la capacitar de gaudir i divertir-se, influeixen de manera molt especial en la resolució dels esdeveniment psicosocials, en la qualitat de vida i en el grau de seguretat.
Maria José Misas Alcalde
Infermera de la Unitat d’Hemodiàlisi d’Althaia