Quants dispositius electrònics tenim a casa? mòbils, tauletes, ordinadors, consoles i d’altres…estem envoltats de pantalles, a casa, a la feina, portem el mòbil a tot arreu on anem. Les pantalles han vingut per quedar-se i els més petits són l’espectador atent que observa quin ús en fem nosaltres per ell reproduir-ho.
El nen petit se sent atret per la velocitat i colors de les imatges i es converteix en un espectador embadalit o interacciona entusiasta davant jocs o aplicacions. El nen queda fascinat davant les pantalles. La fascinació té molt a veure amb l’admiració i la passivitat, a diferència de l’atenció que comporta uns processos de selecció de la informació, de discriminació d’allò que realment és important i per tant, d’aprenentatge.
Que el nen petit quedi hipnotitzat per les pantalles, no vol dir que entengui exactament el què hi succeeix perquè encara no té la maduració cerebral suficient. El cervell d’un nen petit és encara immadur i no està preparat per la quantitat d’informació que pot rebre de les pantalles ni a nivell cognitiu ni visual.
Segons dades de la Facultat d’Òptica de la UPC l’agudesa visual del nen entre els 3 i 4 anys d’edat encara és d’un 50% i fins als 12 anys l’ésser humà no hi veu perfectament en 3D. En aquesta mateixa línia, oftalmòlegs i optometristes han indicat un increment de casos de miopia i de fatiga visual en els nens, derivats d’un excés d’exposició a pantalles.
El nen petit aprèn amb el moviment i en contacte amb les persones significatives per ell més que davant de qualsevol pantalla. Fins als 3 anys necessiten de l’experiència real del tacte, de córrer cap a l’objecte, agafar-lo, llepar-lo, llençar-lo per integrar l’objecte. Un nen aprèn més jugant a prop de l’adult mentre aquest fa el sopar que mirant qualsevol pantalla perquè hi ha comunicació. Hi ha estudis que mostren un retard en l’adquisició de llenguatge en els nens que han vist més TV, en comparació als que no hi han estat tan exposats abans dels 2 anys.
Sovint els nens queden atrapats per l’atractiu de les pantalles davant d’altres jocs convencionals deixant de fer activitats que són imprescindibles per al seu bon desenvolupament. La prova és que, si els deixem triar entre un conte i una pantalla, què trien?
Les pantalles comporten un estil de vida sedentari que pot ocasionar diferents problemes com ara l’increment de casos d’obesitat infantil i diabetis degut a la manca d’activitat física derivada d’un sobreús de pantalles. Respecte al risc d’obesitat, s´ha comprovat en un estudi realitzat amb 11.141 pares d’infants d’entre 2 i 11 anys que aquest risc s’incrementa en els casos en què el televisor és a l’habitació.
També està comprovat que la llum que emeten les pantalles actuen bloquejant la secreció de melatonina, alterant el ritme de son i vigília i afectant al sistema immunitari. Els nens més exposats a pantalles dormen menys hores i el son és menys reparador. S´ha comprovat que el dèficit d’hores de son incideix negativament en l´estabilitat emocional del nen i adolescent així com en el seu rendiment acadèmic.
Estem en l’època de l’Internet de les coses i saber-ne fer un ús adequat és un repte i una feinada enorme perquè sovint, desconeixem com fer-ho. Però, no podem estar dient NO tot el dia ni prohibint-ne el seu ús constantment, cal ajudar els més petits a una introducció progressiva i guiada a l’ús de pantalles per tal que se’n puguin beneficiar, més que rebre’n les conseqüències negatives d’un ús inadequat.
És molt més útil i gratificant oferir-li alternatives sense pantalles que estar posant límits de forma constant i això ho podrem aconseguir si els adults som capaços de desconnectar de la tecnologia i ser carinyosament contundents quan calgui. El nen, quan comprova que una cosa no és possible és una font inesgotable de creativitat. Permetem que la pugui desenvolupar.
L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana no ús de pantalles en nens menors de 2 anys després dels resultats d’un estudi on s’evidenciava menor adquisició de vocabulari així com un increment dels casos d’hiperactivitat, al cap de 7 anys, en nens exposats una hora al dia a les pantalles dels 18 als 24 mesos d’edat.
Aquí us hem deixat una introducció del tema però les noves tecnologies donen per molt i en el proper post seguirem parlant del tema!
Amb la col·laboració de: Dominica Díez. Psicòloga Clínica. Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Toxiques. Divisió de Salut Mental. Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa