El pacient que espera ser trasplantat, en la majoria de casos, viu al límit, amb una descàrrega constant d’adrenalina pel que suposa veure que el seu temps s’acaba, i confiant amb la trucada, aquell “ring” de l’esperança, on li diuen que té un donant i que vagi corrents a l’hospital. Dubtes, pors, patiment, impotència, incertesa, desesperació, llàgrimes…Tic-tac!
I ara hi sumem la SARS-CoV-2.
La pandèmia de COVID-19 ara fa dos anys que conviu entre nosaltres. Durant aquest temps s’han experimentat diversos pics o “onades” que han anat afectant la salut i l’atenció hospitalària. Sens dubte, un dels col·lectius de pacients que més han patit durant la pandèmia són els que pertanyen al món dels Trasplantaments (TPM), per les dues vessants: la del donant i la del receptor.
El problema més gran que ha generat la COVID-19 en l’àmbit de la donació i trasplantament d’òrgans ha estat conseqüència de la saturació dels sistema sanitari i de les unitats de cures intensives. Els hospitals han hagut d’ampliar la capacitat de les seves unitats de crítics, han creat nous hospitals per atendre pacients greus afectats de COVID-19 i s’han medicalitzat hotels per atendre pacients no greus que necessitaven aïllament. Malgrat tot, els professionals han hagut de prendre complexes decisions a l’hora d‘assignar recursos de crítics que eren insuficients per la demanada de la població en moments d’increment del número de contagis.
En aquest context, desenvolupar l’activitat de donació i trasplantaments d’òrgans ha resultat extraordinàriament complexa, per la situació de saturació i la manca d’àrees lliures de COVID-19 dins els hospitals on garantir la seguretat dels pacients un cop trasplantats.
Va caldre una valoració individualitzada, cas per cas, i procedir atenent la situació clínica del pacient i les circumstàncies del centre. En els pitjors moments, es van considerar només als donants “idonis”, i només es van fer els trasplantaments a pacients en situació d’extrema gravetat clínica. Per tant, va comportar una baixada extrema de l’activitat: de 7,2 donants/dia van passar a 1,1 i de 16,1 trasplantaments/dia a 2. Segurament això, en un futur proper, es traduirà en morts dels pacients en llista d’espera, que haurien estat evitables en circumstàncies normals (Setembre 2020, Elsevier. Dràstic impacte de l’epidèmia de COVID-19 sobre l’activitat de donació i trasplantament).
Què ha passat a Althaia durant aquest temps amb els donants i els trasplantaments?
Althaia forma part dels actuals 33 centres sanitaris (pre-pandemia eren 40) que constitueixen la xarxa d’hospitals autoritzats per a la detecció de donants d’òrgans i de teixits a Catalunya. D’aquests, 8 són hospitals trasplantadors (reben els òrgans per portar a terme un trasplantament) i disposen de 22 programes de trasplantament. A tots aquests centres hi ha un equip de professionals que assumeix el rol de coordinació de trasplantaments.
Nosaltres, com tots els hospitals, també ens vàrem haver de reinventar en tots els sentits, adaptant zones i professionals per l’increment de pacients amb COVID-19. I així a cada onada, com un acordió, ara més zona per COVID-19… ara menys. Es diu en dues paraules però la realitat va ser, i és, molt dura. Aquest nou SARS s’ha convertit en el melic de la nostra vida.
En el tema Trasplantaments, que va passar? Doncs que durant tres llargs mesos no hi vam ni pensar. El pacient greu amb pneumònia per COVID-19 saturava els nostres llits i les nostres ments. I no solament els més greus, tots i cada un dels que hi havia ingressats. Fins a tal punt que més d’un dia dèiem: on són els “pacients normals”? (= pacient no-covid). Érem metges i infermeres, ja no coordinadors. Per tant, ni donants, ni temps dels professionals per valorar donants, ni òrgans, ni teixits, ni…esperança.
I al començar l’estiu del 2020, amb la caloreta, va venir una mica de “llum” i poc a poc es va reiniciar novament la feina de detecció de donants de teixits, tasca que ja portàvem fent des del 2016. Tot i que tenim també programa de donació d’òrgans, pel tipus d’hospital que som, podem col·laborar amb més intensitat és amb teixits i còrnies.
I au! a comunicar a tothom que ens hi tornàvem a posar, que les infermeres de l’hospital es recordessin de trucar-nos davant un pacient terminal i/o èxitus, a fi de poder valorar (juntament amb els Banc de Sang i Teixits de Catalunya) la seva viabilitat com a donant. Feinada! A fer memòria a les companyes, que tornessin a agafar l’hàbit d’avisar-nos… perquè sense la seva ajuda en la detecció del donant no podem fer res. Les necessitem!.
Althaia va ser dels primers hospitals a entomar aquesta activitat, traduint-se a fi d’any 2020 amb resultats, tot i la pandèmia, molt òptims: 67 donants (uns 10 menys que altres anys), 7 d’ells d’òrgans viables.
I el 2021, encara amb l’esmentat abans “acordió COVID-19”, però sense interrupció amb el tema trasplantaments, assolint el nombre més alt de donants, 84.
Com s’ha vist, els que més han patit han estat “ells”, el receptors: no tenien donants, no tenien coordinadors, intervencions per implantar òrgans limitades per l’exigència COVID-19, més “números” d’agafar la malaltia com a malalt de risc…tic-tac, tic-tac!
Seguim en temps de COVID-19 i des d’aquí demano als companys/es que continuïn ajudant-nos, que ens truquin, que ens avisin. No ho fem per nosaltres, ho fem per ells, sempre per ells. Tic-tac!.
Gràcies!
Mercè Cols
Unitat de Coordinació d’òrgans i teixits. UCI.