Què és?
La síndrome de les cames inquietes (SCI) és un trastorn que es caracteritza per una sensació desagradable a les cames, gairebé dolorosa, que provoca una necessitat urgent de moure-les. Es produeix sobretot en situació de repòs, empitjorant al final del dia i dificultant la conciliació del son.
És més freqüent en adults però els nens també ho poden patir. Un de cada quatre adults explica que ja tenien símptomes quan eren petits, però eren imprecisos i difícils d’explicar, pel què no els van diagnosticar en aquells moments.
Quines són les causes?
Encara que no es conegui la causa exacta, es pensa que està relacionat amb la dopamina, que és una substància que tenim al cos, útil per a la transmissió d’informació entre les neurones i per al moviment dels músculs.
També s’ha pogut constatar que la manca de ferro i la història familiar de la malaltia són els factors de risc més comuns per patir la SCI, ja que el 70% dels nens tenen un familiar de primer grau amb el mateix problema. El ferro actuaria com un cofactor per a la producció de dopamina.
Quins símptomes presenta?
Necessitat imperiosa de moure les cames (a vegades també els braços), acompanyada de sensació desagradable. Aparició dels símptomes amb el repòs i descans, pel què són més freqüents a la nit. La forma d’alleugerir aquest malestar és movent-se, aixecant-se, caminant… encara que això és eficaç durant un curt període de temps.
Pot tenir alguna conseqüència?
Pot haver-hi alteracions del son en forma d’insomni al començament de la nit, causada pels símptomes de malestar a les cames, i un son nocturn fragmentat i inestable provocat pels moviments a les extremitats que es repeteixen de forma periòdica, fonamentalment a les cames, provocant petits despertars que interrompen el son.
Com es fa el diagnòstic?
El diagnòstic de la SCI no és fàcil ja que als nens els és difícil explicar el què els està passant. De totes maneres, el diagnòstic és fonamentalment clínic, amb l’explicació per part del nens i els pares, dels símptomes que presenten.
Hi ha algunes proves que també ens poden ajudar. El metge pot sol·licitar una analítica, sobretot per descartar una falta de ferro o es podria realitzar un estudi del son, però no és imprescindible.
Quin és el tractament?
La millor forma inicial del tractament és reduir els factors o les condicions que poden empitjorar o precipitar la SCI.
Les pràctiques adequades de la higiene del son poden ser útils i inclouen: un horari regular de son-despertar; evitar menjars copiosos o l’exercici intens en les hores prèvies a anar a dormir; reduir les activitats estimulants, com veure la televisió o els videojocs i disminuir el consum de substàncies estimulants com cafeïna, xocolata i alguns fàrmacs.
Si es constata un dèficit de ferro, s’aconsella aportar suplements d’aquest mineral, que poden millorar la simptomatologia.
També hi ha alguns tractaments farmacològics que tenen resultats satisfactoris però que hauran de ser avaluats adequadament pel pediatre o especialista.