Si bé fa uns mesos la recomanació de l’OMS era no vacunar els menors de 12 anys, com van comentar en un post anterior, els darrers estudis ho recomanen.
Al llarg d’aquest any acadèmic en el que s’ha mantingut l’activitat escolar a Espanya, cal remarcar que gràcies a la vacunació del personal docent i a les mesures preventives, s’han pogut comprovar que els casos i brots produïts en aquest àmbit han sigut molt reduïts i s’estima que el risc de transmissió en l’àmbit escolar és molt baix .
Però aquest estiu estem veient un repunt de casos i de consultes per positius de covid19 lleu entre infants a Atenció Primària. Aquest fet s’associa a l’expansió de la variant Delta, molt més contagiosa; a l’augment de les interaccions socials entre els adolescents, molts d’ells encara no vacunats; a la relaxació de les mesures preventives i al contacte dels infants amb un germà adolescent.
Hem de tenir en compte que a Espanya la població de 0 a 19 anys constitueix el 19.4% de la població total.
Inicialment, la vacuna de Pfizer era l’única vacuna autoritzada per l’EMA (Agencia Europea del Medicament) que podia ser administrada a adolescents de més de 16 anys, perquè en els seus assajos clínics van incloure aquesta franja d’edat. Posteriorment es van fer assajos clínics amb les dues vacunes basades en ARNm Comirnaty® (Pfizer) i Spikevax® (Moderna) incloent nens d’entre 12 i 17 anys, que van demostrar que era efectiva, amb una resposta immunitària similar a d’altres grups d’edat, amb un bon perfil de seguretat, tal com s’ha demostrat en milions de dosis administrades en més de 100 països del mon (segons informe de farmacovigilància de l’AEMPS, del 27 de juliol de 2021).
El 31 de maig es va ampliar la indicació d’aquesta vacuna a nens a partir de 12 anys (any de naixement 2009 o anterior). Inicialment es van començar a vacunar als grups de risc (discapacitats en centres tutelats o d’educació especial) i d’altres factors de risc i posteriorment a la resta de nens.
L’Associació Espanyola de Vacunologia, l’Associació Americana de Pediatria i la Societat Catalana de Pediatria es mostren favorables a la vacunació dels menors d’edat.
Com tots els medicaments, les vacunes poden provocar efectes secundaris. La majoria d’aquests són lleus i de curta durada. Els més comuns (dolor i sensació de pesadesa al braç on s’ha injectat la vacuna, malestar, cansament, calfreds, mal de cap i/o febreta); solen durar un o dos dies. Si aquests símptomes són més intensos es recomana prendre paracetamol i, si és necessari, es pot repetir a les 6-8 hores. Molt rarament poden donar-se casos de miocarditis que s’han observat en adults joves, nois, habitualment entre el 2n i 7è dia de l’administració de la segona dosi. La majoria han sigut casos lleus i evolucionen favorablement.
En el moment actual de la pandèmia volem acabar remarcant novament la importància de la vacunació universal, perquè sabem que és l’única estratègia eficaç i que el resultat del balanç risc/benefici es decanta cap als beneficis tan directes (prevenció de la malaltia i de possibles casos de covid persistent) com indirectes sobre el conjunt de la població, contribuïnt a la reducció de la transmissió comunitària.
Ara els nens i nenes menors de 12 anys no es poden vacunar donat que no n’hi ha vacunes autoritzades per a ells. Quan es disposi d’alguna vacuna apta per aquesta edat, les autoritats sanitàries establiran si s’ha d’administrar, a qui, com i quan.