Un del principals dilemes que s’ha plantejat des de l’inici de la pandèmia per la SARS-CoV-2 ha estat les restriccions imposades a fi d’evitar la seva propagació, prioritzant la salut publica i minimitzant el risc de rebrots vers la llibertat individual i el dret d’acompanyament de les persones malaltes.
Les persones ingressades a l’hospital són vulnerables, i poden patir solitud per la manca d’acompanyament de familiars, generant una doble angoixa: la dels propis pacients i la dels familiars, amics i convivents.
Per aquest motiu, a Althaia s’ha vetllat per establir uns mínims necessaris d’acompanyament a les persones ingressades, amb l’objectiu de no perdre de vista la humanització de l’assistència. En situacions elevadament sensibles a l’aïllament, aquest principi s’ha respectat molt com ara el final de la vida, persones grans i vulnerables i pacients amb discapacitat o amb problemes de salut mental.
S’ha considerat que l’acompanyament és necessari, aporta un valor terapèutic i evita la sensació d’incomunicació als pacients, dona seguretat, mitiga el dolor, contraresta la sensació d’abandonament i reconforta.
A Althaia es treballa amb un protocol d’accessibilitat que és flexible i s’adapta a l’evolució de la pandèmia.
S‘avalua de forma individual les necessitats d’acompanyament dels pacients, en especial d’aquells més vulnerables i dels seus familiars. Recomanant, d’aquesta manera, que les visites de familiars es limitin a les imprescindibles des d’una visió sempre individualitzada i pactada amb l’equip assistencial.
Per tal que les decisions siguin el més objectives possibles i permetin un balanç equilibrat de risc-benefici entre les necessitats d’acompanyament del malalt i el perill que poden suposar els contagis per a la seguretat de pacients, professionals i ciutadania, es modulen les restriccions en funció d’indicadors epidemiològics definits que reflecteixin la situació comunitària en cada moment.
Paral·lelament, cal fer una crida a la responsabilitat personal i recordar a les famílies que mantinguin estrictes normes de prevenció (avisar i no acudir si es té febre o simptomatologia sospitosa, mantenir les mesures de distanciament i protecció personal, respectar el període de confinament fins a l’alta mèdica si ha estat positiu… etc), es recomana la vacunació i plantejar, si fos possible, la realització de proves ràpides (test d’antígens ràpids).
Per tal de no afegir més patiment a les persones ingressades i familiars però alhora evitar brots intrahospitalaris i preservar la salut de tothom, l’organització ha de modular la norma i ajustar-se a les necessitats concretes de cada cas en cada moment. La limitació d’un dret i el règim de visites ampli que es recull a la Carta de Drets dels Malalts, ha de poder conjugar-se amb excepcions justificades sempre que sigui possible.
Olga Rubio
Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Althaia
Membre col.laborador del grup de treball d’accessibilitat