L’afectació de la salut a nivell mental abasta a tota la població en l’actual situació de pandèmia de la Covid-19. Hi ha col·lectius que poden tenir afectacions diferents segons les seves condicions laborals, habitatge, malalties de base o problemes socials.
Hi ha diferències segons la franja d’edat i situació personal:
– Els infants de 3 a 12 anys, estan molt més protegits gràcies als coneixements que els hi ofereixen els mestres (les mesures preventives, la seguretat a l’escola, la relació amb altres infants) i la informació que els hi pot transmetre la família. Els nens saben perfectament les mesures de seguretat i les compleixen, probablement, millor que els adults. Accepten les limitacions de programes educatius tipus extraescolars i respecten els espais comuns tal i com els hi diuen.
– En l’adolescència la salut mental està protegida per la negació que puguin fer de la situació. Comencen a dubtar del que se’ls hi ha explicat. En espais escolars respecten les normatives per obligació, però en espais externs depèn de la maduració de l’adolescent. La seva salut física s’exposa a l’adquisició de la malaltia pel mateix motiu.
– En la població adulta podríem fer dos grans blocs: els negacionistes i els que accepten el brot pandèmic i dins d’aquests 2 blocs hi ha diferents col·lectius i diferents situacions personals que influiran en aquesta manera de pensar.
És en els adults on la fragilitat de la persona es posa a prova. Situacions d’incertesa, de malaltia greu personal o de familiars, aïllament social, pèrdua laboral i poder adquisitiu per mantenir les necessitats bàsiques … provoca la desestabilització de l’equilibri mental i apareixen símptomes depressius com l’insomni, l’ansietat, l’estrès, labilitat emocional o inseguretat, que si no es corregeixen a temps deriven en una depressió més o menys greu .
– En persones adultes que pateixen una patologia mental, la situació deriva en un agreujament dels símptomes, ja que no són immunes a les infeccions ni a les informacions continuades de la premsa, televisió i de les autoritats sanitàries. Bé és cert que si aquestes persones estan adherides a recursos rehabilitadors del sistema de salut mental, poden reconduir els símptomes ràpidament i fer una contenció adequada de la descompensació. Aquests recursos són unes eines potents per mantenir la salut d’aquest col·lectiu, tant a nivell físic com a nivell mental.
– En el col·lectiu penitenciari: els seus grups bombolles són els mòduls en els quals conviuen. Depenent del centre penitenciari, els mòduls poden ser habitatges d’entre 100 a 250 persones. La convivència es difícil en aquests espais tancats, i més actualment que s’han restringit molt i molt les activitats externes (esport als pavellons, estudiar a la sala educativa / biblioteca, tallers de reinserció o fer alguna activitat voluntària a bugaderia, cuina, repartiment de menjars o neteja) augmentant l’ansietat ja habitual per l’aïllament de la societat i de la família.
S’ha de tenir en compte que les persones malaltes de Salut Mental internes es descompensen, tot i prendre les seves medicacions. Per això són importants els recursos de Salut mental com hospitals de dia i centres rehabilitadors dins les presons.
Possiblement el que actualment estem veient és la punta del iceberg. Per tant, hem de preparar-nos professionalment i personalment, amb els recursos imprescindibles per poder atendre amb la màxima eficàcia les necessitats que es presentin i… ENTRE TOTS, ENS EN SORTIREM!
Pilar Sáez Cayuela – Infermera C.P. Lladoners
Antònia Masjoan Vilà – Infermera HdD Adults
Infermeres de Salut mental