La pèrdua d’un fill, ja sigui durant la gestació o poc després de néixer, és un fet devastador. Sovint els pares i la família se senten desbordats per la tristesa i tenen una sèrie de sentiments i emocions molt diverses i confuses que no són fàcils d’assumir. Els professionals som conscients que és un procés de dol complex i dolorós, per això si us haguéssiu de trobar en aquesta situació, estem preparats per acompanyar-vos de la millor manera possible i ajudar-vos a superar aquesta situació.
En el moment que es produeix una mort perinatal, sigui a l’edat gestacional que sigui, i el ginecòleg dóna la notícia, les reaccions poden ser molt diferents en la mare i la seva parella. Potser la primera reacció serà de voler passar pàgina o fer veure com si no hagués passat res, ja que és dur assumir una notícia com aquesta. Però és recomanable afrontar la realitat, ja que aquest fill sempre formarà part de la nostra família i de la nostra història.
Si la mort es produeix en el primer trimestre de la gestació, el ginecòleg explicarà les conductes possibles a seguir tenint en compte els avantatges i els inconvenients. Si la situació clínica ho permet, no caldrà decidir immediatament quina conducta se seguirà.
Si l’edat de gestació és avançada, el metge proposarà una inducció al part. També deixarà, si les condicions mèdiques de la mare ho permeten, un temps perquè ella decideixi si vol ingressar immediatament, si vol tornar més tard o l’endemà.
La mare i la seva parella hauran de prendre decisions importants en un moment que potser els serà complicat pensar amb calma i claredat. Malgrat tot, és important que es puguin informar bé, parlar i pactar abans de prendre qualsevol decisió.
Durant l’estada a sala de parts intentem, en la mesura possible, preservar la intimitat de la parella, minimitzant la presència de professionals. Tindreu una llevadora de referència que us acompanyarà i donarà suport en tot moment, un ginecòleg, una auxiliar, un anestesista i un neonatòleg que també s’encarregaran d’ajudar en tot el procés.
La inducció al part és un procés lent i molest, però la mare pot demanar calmants i l’analgèsia epidural així que la necessiti. Durant el procés, com en qualsevol altre part, la llevadora o el ginecòleg fa algun tacte vaginal per veure com avança. Cap al final i ja acostant-se al moment del naixement la mare nota molta pressió i ganes d’empènyer, són sensacions normals. En el moment del naixement l’animem a empènyer per donar a llum el seu fill.
Un cop ha nascut el fill el tractem amb la major cura possible i en funció dels desitjos i necessitats dels pares: agafar-lo, vestir-lo, fer el pell a pell o estar sols amb ell una estona. Igualment, entreguem un sobre o una caixa on posar els records que els pares vulguin guardar del seu fill (full amb l’empremta plantar, carnet d’embaràs, polsera identificadora amb el seu nom, etc.) i també una llista amb associacions d’interès on puguin buscar suport i/o assessorament.
Tant els estudis com les experiències que ens han explicat pares que han passat per aquesta situació, diuen que és bo veure el nadó, acomiadar-se’n, expressar-li el que sentim i prendre’n alguna imatge. La llevadora li farà alguna fotografia que romandrà a l’arxiu de l’hospital i que els pares sempre podran recuperar. Ells també, si ho desitgen, poden fer-li fotos.
Després del naixement, poden venir familiars i/o amics si els pares consideren que els poden ajudar. Malauradament la mort perinatal encara és un tabú en la nostra societat i se sol amagar, però és important parlar-ne i expressar-ho per afrontar el dol i superar-lo.
Si la mare ho desitja, pot sol·licitar el suport del servei espiritual de l’hospital.
El que ve després
El neonatòleg ha d’ordenar una sèrie de proves pel nadó, que poden facilitar conèixer la causa de la seva mort, encara que no sempre és possible, i també ajudar els pares a prendre decisions en futures gestacions.
Decidir si es vol fer un enterrament o una incineració tampoc és fàcil, ja que els pares estaven preparats per a un naixement i no per a una defunció, però s’ha de fer, i els pot ajudar a acceptar el què ha passat.
Durant el puerperi, etapa que s’anomena després d’haver parit, la mare tindrà pèrdues de sang, una mica més abundants que una regla. Si vol evitar la pujada de la llet, pot sol·licitar la medicació per aquest efecte, però si vol ser donant de llet, pot comunicar-ho a la llevadora i /o infermera de la planta.
Un cop li donin l’alta a la planta, és recomanable anar a veure la llevadora durant els 7-10 dies posteriors al part i anar a la visita que haurem concertat amb la psicòloga del CAP BAGES.
També haurà d’acudir a la visita del ginecòleg a les 4-6 setmanes, on li comentaran el resultat de les proves que havia ordenat el neonatòleg.
Des de l’hospital continuem al costat dels pares fent un acompanyament per part de l’equip de dol perinatal per resoldre els dubtes que hagin pogut sorgir i comprovar si la mare segueix un procés de recuperació favorable.
Montse Albiol Rodergas
Llevadora d’Althaia