La bioètica va néixer els anys 70 del segle passat amb l’objectiu de clarificar i resoldre les qüestions de tipus ètic que plantegen els avenços de les ciències de la vida i de la salut i les seves aplicacions. Indubtablement, l’assistencial és un dels camps on la bioètica ens pot ajudar més a reflexionar, debatre, deliberar i prendre decisions d’acord amb uns valors ètics.
La bioètica és una d’aquelles disciplines sobre les quals tots ens atrevim a opinar encara que a vegades no en tinguem molt coneixement. I és que en bioètica tractem qüestions molt relacionades amb la vida, el sofriment, les relacions humanes, la mort, el respecte a la dignitat de la persona, als seus drets…, i certament d’aquests temes tots tenim les nostres experiències i les nostres opinions. Però amb això no n’hi ha prou; dels professionals de la salut s’espera que aquestes opinions siguin fonamentades, argumentades i sòlides.
Les professions que treballen amb persones i per a les persones disposen de codis deontològics, autoregulats pels mateixos professionals, que estableixen quins són els valors propis de la professió i el conjunt de principis i regles que han d’inspirar i guiar la conducta professional. Les professions sanitàries estableixen principis del professionalisme com el compromís amb la competència professional, el ser honestos amb les persones ateses, el respecte a la intimitat i la confidencialitat o el compromís amb la distribució justa dels recursos limitats entre d’altres.
A banda dels continguts de deontologia i professionalisme, la formació en ètica dels professionals de la salut ha d’incloure una formació específica en bioètica que comprengui uns coneixements teòrics que aportin elements per a la reflexió, l’adquisició d’unes habilitats de relació i comunicatives que seran la base de la relació assistencial i del debat i deliberació per arribar a consensos i el desenvolupament d’algunes actituds i el cultiu de determinades virtuts i hàbits personals i professionals que aportin la humanització de l’assistència.
Al meu entendre, aquesta formació cal impartir-la des dels graus universitaris de ciències de la salut, així com també en formació de postgrau que ens permeti actualitzar coneixements i aprofundir en la reflexió bioètica. També veig necessari que tots els professionals que treballen en el món de la salut, independentment de la seva formació de base, adquireixin formació en bioètica a partir de seminaris o cursos que contribueixin a millorar la seva pràctica diària.
En definitiva, la formació en bioètica hauria de proporcionar les experiències d’aprenentatge que ajudessin a l’estudiant i al professional a ser transformat en clau ètica, per tal d’identificar els problemes ètics de la pràctica professional i analitzar-los amb mirada àmplia, de forma crítica i sistemàtica, seguint el mètode de deliberació bioètica, per poder prendre les decisions de forma argumentada a partir d’uns principis bioètics i d’uns valors que configuren l’ètica del tenir cura. Aquest és un compromís ètic que tots els professionals de la salut tenim envers les persones que atenem i la societat en general.
Imma Ubiergo
Adjunta a Direcció general de la FUB
Membre del CEA d’Althaia