Els àcars pertanyen al grup dels aràcnids i, tot i que són microscòpics, ja que mesuren tan sols entre 0,2 i 0,5 mm, són responsables dels 50% de les manifestacions al·lèrgiques. Estan presents en la pols de les cases i en tot tipus de magatzems, especialment magatzems d’aliments.
La seva vida mitjana és molt curta, només d’unes sis setmanes, però es reprodueixen ràpidament, sobretot en mitjans que els hi són idonis, com ara els ambients càlids i humits. Viuen sobretot en matalassos, coixins, cortines, sofàs, cadires, catifes, moquetes i peluixos, en aquests llocs poden trobar els seus aliments favorits, escames de pell humana i d’animal. Un matalàs pot contenir fins a 2 milions d’àcars i 2000 àcars per cada gram de pols. Els àcars no sobreviuen quan l’aire es massa sec o les temperatures son molt elevades, per exemple amb rentats de la roba a 60º es moren.
Les espècies més comuns són el Dermatophagoides farinae, el Dermathopagoides pteronyssinus i el Euroglyphus maynei.
Que és l’al·lèrgia ?
L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies externes: al·lèrgens, que no solen ser nocius i no afecten les persones que no són al·lèrgiques.
Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals, les espores de fongs, alguns aliments, el làtex, diversos medicaments i les picades d’himenòpters. En els últims anys s’ha observat un augment del nombre de persones al·lèrgiques per raons tant genètiques com ambientals.
Entre els factors ambientals hi trobem la contaminació i especialment el fet de viure en entorns amb condicions higiènico-sanitàries exageradament asèptiques, de manera que en reduir molt els gèrmens amb els que el sistema immunitari s’ha d’enfrontar, aquest reacciona davant de substàncies que no són nocives, provocant una al·lèrgia.
Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties com l’asma, la rinitis, la conjuntivitis, l’èczema o la urticària.
Causes de l’al·lèrgia
Quan el sistema immunitari ha fabricat anticossos habitualment IgE que reconeixen un al·lergen determinat, s’alliberen substàncies químiques com la histamina, que desencadenen una reacció que provoca els símptomes de l’al·lèrgia. Es pot entrar en contacte amb l’al·lergen de diferents maneres: per contacte directe, per inhalació (com és el cas dels àcars de la pols) o per ingestió.
Símptomes
Els símptomes de l’al·lèrgia als àcars de la pols són majoritàriament respiratoris, apareixen tot l’any, però poden ser especialment més intensos durant 2 períodes: primavera i tardor. Els símptomes més freqüents són :
- Conjuntivitis, pruïja i envermelliment dels ulls i llagrimeig.
- Rinitis, nas tapat, rinorrea o secreció nasal aquosa, esternuts i picors.
- Asma: sibilàncies (xiulets al pit), tos o dificultat respiratòria més evident durant el son i l’esforç.
Aquests símptomes tenen com a conseqüència una disminució important de la qualitat de vida (es dona en més del 90% dels pacients afectats per aquest tipus d’ al·lèrgia) i una important repercussió sobre la vida professional i escolar (es dona en més d’un 70% dels pacients al·lèrgics). Es caracteritzen principalment per: mal humor, nas tapat, trastorns del son, disminució de la concentració, absentisme escolar o laboral i dificultat en realitzar les tasques habituals
L’educació sanitària i les mesures de prevenció són els dos grans puntals per tal de millorar els símptomes i la qualitat de vida, tot i mantenint els àcars a ratlla.
Mesures de prevenció i control
L’establiment de mesures de control ambiental és la primera etapa natural i indispensable del tractament de l’al·lèrgia als àcars.
Hi ha una sèrie de recomanacions que han de seguir les persones al·lèrgiques als àcars que són les següents
- Ventilar els espais tancats cada dia, sobretot el dormitori.
- Fer servir l’ aspirador (amb filtre HEPA) i el drap humit en la neteja habitual.
- Procurar que el dormitori sigui l’ habitació més airejada i assolellada de la casa.
- Disminuir la temperatura de les habitacions, temperatura ideal 18º.
- Mantenir el nivell d’humitat relativa inferior al 50%.
- Canviar el material de llit que tingui llana, miraguà, cotó, crin o plomes per materials
- sintètics.
- Rentar sovint la roba del llit a temperatura elevada (60º).
- Airejar bé el llit i aspirar el coixí i el matalàs.
- Cobrir el coixí i el matalàs amb fundes protectores antiàcars.
- Evitar moquetes, catifes, tapisseries, cortines, llibres, peluixos… ja que augmenten considerablement la població d’àcars.
- Guardar la roba en bosses de plàstic i dins dels armaris. Ventilar la roba guardada abans de fer-la servir.
- Aspirar el sofà i les butaques cada 2 o 3 dies.
- És preferible que l’ habitatge estigui en una zona seca i assolellada.
- Per fer vacances són preferibles las zones de muntanya i, si pot ser, situades a més de 1000 metres sobre el nivell del mar.
- Aspirar la tapisseria dels vehicles, sobretot en trajectes llargs.
- Les cases poc habitades s’han de netejar i airejar una hora abans que arribi la persona al·lèrgica.
- Limitar el nombre de mobles al mínim i que siguin preferentment mobles tancats i separats de la paret, per tal de poder netejar per darrera. No s’ aconsellen ni els nius ni els armaris fets a mida, ja que hi pot quedar algun racó inaccessible. Són preferibles els armaris d’obra, sobretot a l’habitació de la persona al·lèrgica.
Les infermeres del servei d’al·lèrgies fem educació sanitària de forma individualitzada a tots els pacients al·lèrgics i fem entrega d’un full de recomanacions per tal que les persones afectades per l’ al·lèrgia coneguin les mesures que han d’aplicar.
Tractament
Tractament simptomàtic: s’utilitza per reduir els símptomes i tractar la inflamació al·lèrgica (antihistaminics, corticoides, inhaladors,etc).
Tractament etiològic: la immunoteràpia (“vacunes” de l’ al·lèrgia), consisteix en administrar progressivament dosis creixent de l’al·lergen, amb la finalitat d’habituar l’organisme als àcars responsables de l’al·lèrgia. Poden ser administrades via subcutània o via sublingual i la duració del tractament sol ser entre 3 i 5 anys.
Enllaços d’interès:
Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) www.scaic.cat
Associació Catalana d’Al·lèrgologia:Diplomats en infermeria (ACADI) www.scaic.cat
Autors:
Angels Llusà i Serra , Mertxe Cascón Camprubi i Montse Martín Graell
Infermeres del servei d’al·lèrgies d’Althaia