Una de les causes més freqüents d’infecció en nens, sobretot en nens petits per sota dels 2 anys, és la infecció d’orina. Per fer-ne el diagnòstic haurem de recollir una mostra d’orina i analitzar-la. Inicialment es poden fer proves de resultat ràpid com són les tires reactives d’orina o el sediment urinari, però per confirmar-ho haurem de fer un cultiu d’aquesta orina per comprovar-hi l’existència de gèrmens o bacteris.
Hi ha diferents formes de recollir orina segons l’edat del nen. Si el nen és gran i ja és continent (ja no porta bolquer), la mostra idònia serà una mostra agafada al mig d’una micció amb prèvia neteja de la zona genital. Aquesta mostra es recull en un pot estèril que posteriorment s’enviarà al laboratori.
En els nens més petits (sobretot per sota dels 2 anys) la cosa es complica perquè no sabem en quin moment faran la micció. És llavors que utilitzem unes bosses adhesives que es col·loquen al voltant del penis en els nens i al voltant de la vagina en les nenes. Aquestes bosses tenen molt risc de contaminar-se, malgrat rentem la zona abans de posar-la, pel què s’han de canviar de forma freqüent (cada hora aproximadament). De totes maneres, si el resultat inicial de l’anàlisi d’orina quan s’agafa per bossa surt alterada, s’haurà de comprovar el resultat per mitjà de tècniques més invasives que recullen l’orina directament des de la bufeta. Generalment es proposarà un sondatge per recollir una orina totalment estèril.
Penseu que els nens petits no ens avisen quan faran un pipí pel què podem tardar hores en aconseguir una mostra, sobretot si estan malalts i amb febre. Així que si veniu al Servei d’Urgències i posen una bossa adhesiva al vostre petit, preneu paciència!!! Els podem ajudar una mica donant petites quantitats d’aigua o la presa de biberó o pit que li toqui.