En ocasions es diagnostiquen malalties relacionades amb el cor i no sabem gaire què significa cadascuna d’elles. Ens arriben moltes preguntes: per què em van fer un electrocardiograma i no em van detectar una cardiopatia isquèmica? Per què l’ecocardiograma és normal però en canvi vaig presentar una arrítmia? Intentarem aclarir-ho en aquest post de la forma més fàcil possible.
Podríem comparar el funcionament del cor amb un cotxe. Tenim 3 parts diferenciades:
1 – El motor seria comparable amb el miocardi. És l’encarregat de bombejar la sang. Podem tenir alteracions anatòmiques al naixement o adquirides al llarg dels anys, lesions valvulars que fan que aquest motor funcioni de forma inadequada.
– Parlem de: valvulopatíes (alteració de la vàlvula mitral / vàlvula aòrtica / vàlvula tricuspídea / vàlvula pulmonar), comunicació interauricular, comunicació interventricular, transposició de vasos, tetralogia de Fallot, ductus arteriós persistent, insuficiència cardiaca, cardiopatia isquèmia amb zones d’acinèsia o hipocinèsia, hipertròfia ventricular, miocardiopatia restrictiva…
– El pericardi és la membrana que embolcalla el miocardi. Aquesta membrana també pot presentar alteracions (inflamació) i fins i tot tenir líquid dins (embassament pericàrdic)
– Diagnòstic: es pot diagnosticar per proves d’imatge (ecografia del cor, ressonància magnètica…).
– Tractament: podem realitzar intervencions quirúrgiques per arreglar algunes d’aquestes alteracions (valvulars, alteracions anatòmiques al naixement…) o podem emprar medicació per intentar millorar el funcionament del cor.
2 – El sistema d’injecció de gasolina seria comparable a les artèries coronàries, les artèries encarregades de nodrir el cor, aportant oxigen i nutrients.
– Parlem de: quan aquest sistema és deficient, les artèries es taponen, no arriba prou combustible al múscul miocàrdic, al motor, i això pot provocar cardiopatia isquèmica, angina cardíaca o infart de miocàrdic.
– Diagnòstic: en el moment agut es pot diagnosticar per electrocardiograma o per marcadors analítics. Cal tenir en compte que fora de l’episodi agut, totes aquestes proves poden ser completament normals. Quan existeix clínica compatible i alteracions detectades en les proves complementàries es pot realitzar un cateterisme cardíac.
– Tractament: es poden col·locar stents (les anomenades “molles”) dins de les artèries per desobstruir aquestes lesions de la paret del vas sanguini o depenent de la lesió, bypassos coronaris. En ocasions les lesions són tant importants que és impossible realitzar tractaments quirúrgics, pel que se segueix tractament mèdic.
3 – El sistema elèctric del cotxe: quan provoca tenim arrítmies o bloquejos. El miocardi, pot estar alterat o no. Podem tenir alteracions del ritme sense causa estructural, sense que el motor i les coronàries estiguin alterades, o amb alteracions dels mateixos.
– Diagnòstic: Això es pot detectar en el moment de l’episodi amb un electrocardiograma. En ocasions aquestes alteracions són fluctuants, van i vénen, pel que a vegades per coincidir amb l’alteració requerim l’exploració amb Holter (una determinació electrocardiogràfica del cor de més durada: 24 hores, dies o fins i tot mesos).
-Tractament: Hi ha medicació i mecanismes de cardioversió o ablació per intentar controlar-les.
Foto: un cotxe vermell als Dolomites.