Quan arriba l’hora de renovar el carnet de conduir sentim un cert neguit, que s’incrementa a mesura que augmenta l’edat. Un neguit similar al de quan vam fer l’examen de conducció per primera vegada. Me’l donaran? I si sóc “no apte”?
Per resoldre tots aquests dubtes parlem amb la Nuri Planas, psicòloga directora facultativa d’un centre de renovació de carnets i auxiliar d’infermeria, companya de Sant Joan de Déu des de fa molts anys. La vaig a veure al centre on treballa i justament coincideixo amb un senyor de 85 anys que va a renovar el carnet de conduir.
La gent gran que ve a renovar-se el carnet de conduir té molta por a no ser apte, a suspendre. Què els diries?
Que perdin la por a venir, que perdin la por al dubte de si es quedaran sense carnet. El que fem és adaptar el carnet o bé el cotxe a la persona.
Quines adaptacions es fan als carnets?
En ocasions cal posar restriccions: poden ser de temps, de distància en un radi de quilòmetres establert del seu domicili, de conducció nocturna, de conducció per autopistes,…
I als cotxes? Quines adaptacions es fan?
Ja no és tan cosa d’edat com de mobilitat o dèficits: han de ser cotxes automàtics en segons qui. D’altres persones i segons la discapacitat pot ser que es canviï el fre de lloc o un retrovisor panoràmic en cas de problemes d’oïda. Depèn de la patologia s’adapta el cotxe per facilitar que la persona pugui continuar fent vida normal, amb el màxim d’autonomia i també el màxim de seguretat.
I les persones que prenen medicació per a la depressió per exemple?
En aquesta gent se’ls deriva al metge responsable que ho ha receptat i se li sol·licita un informe. No necessitem que ens diguin si poden conduir o no, d’això ja ens n’encarreguem nosaltres. En aquest informe ha de constar el diagnòstic, el tractament prescrit i el compliment d’aquest, l’evolució de la malaltia, si ha presentat complicacions clíniques d’interès el darrer any, si compleix el programa de revisions recomanat i indicar si les patologies estan controlades i no suposen un impediment o si bé no ho estan.
En ocasions es fan servir medicacions tranquil·litzants.
Si la dosi és estable, si no s’ha introduït una medicació nova, si la patologia és crònica i no ha presentat complicacions, el metge sol fer un informe favorable perquè això no contraindica la conducció. Posteriorment aquí se li fa el reconeixement habitual i es decideix si és apte o no.
I els diabètics?
Els diabètics també han de presentar un informe mèdic. Solen ser els més habituals.
I per exemple en l’epilèpsia?
És similar als casos anteriors: si estan estables, el tractament no ha variat i no han presentat complicacions darrerament. Ara bé, cal tenir en compte que en els carnets professionals les característiques i avaluacions són molt més estrictes.
Quan ens hem de plantejar començar a limitar la conducció?
Fins als 65 anys es renova el carnet de conduir cada 10 anys si no hi ha cap patologia que ho escurci. A partir dels 65 anys es renova cada 5 anys teòricament, tot i que preval el criteri del facultatiu fent la valoració global de la persona. La família o els acompanyants moltes vegades ens acaben de donar un cop de mà per descriure la situació i les necessitats de l’usuari. Per això és bo que vinguin acompanyats.
I la màquina?
El polireactígraf.
Sempre pita!!
A tots ens pita! De vegades fa por i de vegades fa riure. Però a algú, algú molt puntual no li pita gens. Serveix per avaluar la capacitat de reacció i la coordinació. Tots tenim la coordinació que tenim, hi ha gent que la desenvolupa més i d’altres menys, independentment de l’edat. De fet no li hem de tenir por. El que serà decisori és la valoració integral de la persona, no només la “maquineta”.
Quan creus que hauríem de deixar de renovar el carnet?
Hi ha molta gent que és conscient que les seves capacitats no donen, que allò el supera. La mateixa persona sol ser la que fa l’autocrítica.
Detecteu a gent que vulgui continuar conduint però que ja no siguin aptes?
Sí
El sistema és prou vàlid per detectar-ho i minimitzar aquestes conductes?
Sí, és vàlid. Només el fet de l’examen físic, l’entrevista o les activitats instrumentals que ha de fer durant l’exploració et permeten detectar si la persona és capaç de conduir o no i quines limitacions hauria de seguir.
El senyor de 85 anys fa la seva prova mèdica i psicològica. És apte. Explica que ell habitualment fa trajectes curts, a poca velocitat. No condueix per l’autopista ni de nit. Ell mateix ja s’ha limitat la conducció a les seves habilitats. Se li renova el carnet de conduir per distàncies curtes sense anar per l’autopista, a velocitats de fins a 90km/h i només en horari diürn. Mentrestant, podrà seguir anant a veure la família i a l’hort. A nivell del carnet de conduir està limitat, però això no li suposa cap canvi significatiu en la seva vida, al contrari.