Quantes vegades el metge ens fa moltes preguntes (colesterol, pes, sucre,…) i nosaltres li responem…”molt bé, però el que a mi realment em preocupa és que no vaig de ventre”.
Aproximadament el 12% de la població mundial pateix restrenyiment, i la prevalença augmenta 3 vegades més en els ancians (més en dones que en homes).
Es considera restrenyiment quan existeixen menys de 3 deposicions a la setmana, l’esforç defecatori és excessiu o bé la femta és dura.
En ancians, el restrenyiment està afavorit per la immobilitat, la baixa hidratació, les malalties de base i la polifarmàcia (antiinflamatoris, diürètics, opiacis,…).
Si el restrenyimment apareix recentment (últimes setmanes o mesos) sense cap causa aparent, sempre cal consultar amb metge de família per a descartar causes orgàniques.
Una vegada s’ha descartat patologia, hi ha una sèries de mesures que ens poden ajudar:
1.- Hidratació: cal assegurar la ingesta líquida d’aproximadament 1,5 litres al dia. En ocasions, només prenent aquesta mesura ja millora la simptomatologia.
2.- Dieta rica en fibres: aliments com la verdura, les amanides i la fruita ajuden a evaquar la femta. També cal disminuir la ingesta dels aliments astringents (arròs, codony,…).
3.- Exercici físic: cal potenciar la mobilitat diària, que també afavorirà la motilitat intestinal.
4.- Tenir un hàbit defecatori constant.
5.- Massatges abdominals.
Si les mesures anteriors no són efectives, es pot valorar iniciar laxant oral: els més utilitzats són els formadors de massa (fibra dietètica o fibra soluble) i els osmòtics (retenen aigua a la llum intestinal). Si no són suficients els laxants, es pot afegir puntualment un supositori de glicerina, de citrat o bé administrar un enema de neteja.