Fa pocs dies, es celebrava el DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA SIDA. Un dia per donar visibilitat a les prop de 37 milions de persones que viuen amb el virus de la sida al món.
A Espanya conviuen amb el virus unes 160.000 persones de les quals, a Catalunya tenim unes 40.000 persones
La via de transmissió més freqüent és la sexual: 51% en homosexualitat, 19% heterosexualitat
Cada dia es diagnostiquen unes 10 persones. Estem una mica per sobre de la mitjana europea.
El diagnòstic tardà, que és quan es dóna en la persona portadora asimptomàtica que desconeix que està infectada, ha disminuït en els últims 10 anys, però encara és del 42%. Caldria que es fessin més proves diagnòstiques en els primers contactes dels serveis sanitaris per ajudar a frenar la malaltia.
Si tanco els ulls, des de l’inici de la malaltia, als anys 80 aquí a casa nostra, encara tinc el record de moltes persones que ingressaven amb febre, diarrees, sense un diagnòstic , i que se’ls diagnosticava el virus. Llavors venien les llàgrimes, les pors, el patiment, l’angoixa, moltes vegades la mort i també el rebuig per la por al contagi.
Afortunadament tot això és un record, i l’evolució i pronòstic de la malaltia ara és de cronicitat. Han sortit nous fàrmacs amb aquests anys d’investigació que ho fan possible. El pronòstic i qualitat de vida fa que les persones portadores puguin fer projectes de futur com qualsevol altra persona.
Queda però, una assignatura pendent per part de la societat, la marginació social, que segueixen tenint les persones infectades pel virus. En el seu moment es van posar unes etiquetes que relacionaven la malaltia amb determinats grups dins de la societat (addiccions a drogues, homosexualitat, promiscuïtat) i les etiquetes costen molt de treure. Les persones portadores del virus no es poden permetre ser visibles, perquè sinó estan en risc de perdre amics, la feina o de no aconseguir nous contractes laborals, (hi han empreses que abans del contracte realitzen una revisió amb analítica). Tot això fa que en el fons es sentin culpables perquè sempre tenen que amagar la malaltia, i moltes persones només en poden parlar obertament amb nosaltres a la consulta.
Es trist , ….i molt injust, perquè això no passa en altres malalties.
I vosaltres, que en penseu ????
Rosa Taulé
Infermera Malalties Infeccioses